La ciutat sota la ciutat

A vegades s’oblida, perquè no és la mena d’assumptes en què sol pensar la gent, però a l’asfalt no s’acaba tot: resulta que hi ha quilòmetres i quilòmetres de formigó palpitant sota la superfície, una espècie de ciutat oculta, majoritàriament en penombra, deshabitada també, un lloc enigmàtic per a la majoria. El terra és ferm, però per sota està foradat sense pietat. El que passa als soterranis de la metròpolis no és objecte de fabuloses conjectures perquè la modernitat ha desposseït la ciutat d’aquests misteris, i perquè els monstres ja no habiten en la foscor, però encara hi ha marge per elucubrar, si no amb l’existència d’una criatura de les profunditats, sí amb altres assumptes, potser més mundans, però igualment insòlits. Per exemple: ¿per què a la quadrícula que formen Gran Via, Casp, Bruc i Sant Joan no hi ha res, o pràcticament res construït sota terra? ¿Per què, si la resta de la ciutat té l’aspecte d’un descomunal tros d’emmental? ¿I per què la tranquil·la, la gairebé anodina Ausiàs March és, amb el borbollejant passeig de Gràcia, una de les vies amb més activitat subterrània? Allà a sota sempre hi haurà alguna cosa insondable.

    L’arquitecta Rosina Vinyes Ballbé ha aixecat un plànol de la Barcelona soterrada. Li ha costat set anys –«no de dedicació exclusiva», matisa– i amb el resultat ha començat a omplir un buit gairebé de l’ordre de les coses fantàstiques, almenys en el món de l’arquitectura: simplement, no existia una cosa així. «Crec que és la cosa més xocant que m’he trobat, que no hi havia un plànol de la ciutat oculta», diu. De la investigació va fer la seva tesi doctoral –Barcelona oculta: la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània–, que per innovadora, justament, ha causat un petit enrenou, com si posseís els atributs d’un descobriment. Un galió 'San José': que era allà, que se sabia que era allà però que no havia trobat ningú. Les més de 300 pàgines que ocupa el treball estan plenes de plànols que junts conformen una radiografia gran i exhaustiva de la ciutat, perquè al capdavall és una tesi que té alguna cosa d’això, de raigs ics, de mirar a sota, que és així com es revelen les rareses: entre Gran Via, Casp, Sant Joan i Bruc no hi ha forats. O no n’hi ha gairebé. 

 

Sinceritat urbana   

 La ciutat que palpita sota la ciutat: la gent no sol pensar-hi en això, però Vinyes sí. «El subsòl té una gran rellevància en el dia a dia», diu. Obria l’aixeta de l’aigua i pensava en la ciutat subterrània. Plovia, i pensava en la ciutat subterrània. Agafava el metro. Anava a un bar i el bar estava en un soterrani, i pensava en la ciutat subterrània. «Sempre he sigut una persona amb una gran curiositat». Allà a sota hi havia un món cartografiable i Vinyes va baixar a veure què s’hi trobava, i entre altres coses hi va trobar honestedat. «La ciutat subterrània és molt sincera respecte a les necessitats de la superfície», diu. Les ciutats, va escriure després, van urbanitzar definitivament el subsòl durant el segle XX i ho van fer al ritme de les necessitats que sorgien i es podien satisfer des de baix, bé per funcionalitat o bé per estètica. Ergo, és com un mirall: el centre és reconeixible des de baix perquè allà hi conflueix tot, perquè l’ocupació és intensiva: xarxes de serveis, transports, estacionaments. Efervescència a dalt vol dir efervescència a sota.

Notícies relacionades

La Diagonal posa a prova la seva nova il·luminació de Nadal quan falta una setmana perquè s’encenguin els llums a Barcelona

Barcelona vibra amb la Cursa de les Dones 2025

Ciutat Vella, com era d’esperar, té un subsòl divers i complex, i el de l’Eixample té un aspecte tan homogeni com el del barri a la superfície. «És molt curiós», admet l’arquitecta. El plànol recull la tendència moderna cap a l’iceberg: la construcció de la qual sobresurt menys del que està enterrat. «És un concepte de l’arquitecte Xavier Monteys i és una tendència actual a la ciutat. La Filmoteca i el Disseny Hub en són exemples». Vinyes va trobar també el que va anomenar la «muralla subterrània moderna», que formen algunes de les peces més grans, les rondes, la depuradora, un parell de dipòsits pluvials, les cotxeres. Al plànol formen una línia corba al voltant de la ciutat.

    Entre Gran Via, Casp, Bruc i Sant Joan no hi ha forats perquè per allà hi passava fa temps un rierol. I Ausiàs March té tants forats pel seu passat industrial: el subsòl era ple de magatzems.