La plaça de Llucmajor serà la plaça de la República a l'abril

La plaça de Llucmajor, al districte de Nou Barris, es dirà plaça de la República a l’abril. Així ho ha avançat el portaveu de l’entitat Taula de la República, Pep Ortiz, en una roda de premsa ahir a la mateixa plaça, en presència del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i de la quarta tinenta d’alcalde i responsable del districte, Janet Sanz.

Ortiz ha llançat que «segurament» el 14 d’abril, dia de la República, el reivindicat canvi de nom serà una realitat. Ho ha donat gairebé per fet. Tot i això, un moment abans, Sanz havia sigut menys explícita i havia anunciat que just avui, dilluns, hi ha una reunió entre aquesta entitat i els responsables de nomenclàtor per tractar el tema, que requereix d’uns processos administratius que no són curts.

El govern d’Ada Colau, tot i això, aposta tant per la modificació del nom com pel manteniment de l’estàtua que presideix la plaça. Poc després d’arribar a l’ajuntament, Barcelona en Comú va parlar de fer una rèplica de la figura per col·locar-la a la confluència del passeig de Gràcia i la Diagonal.

L’ESTÀTUA, NI MOURE-LA / El representant de la Taula de la República ha advertit que els veïns no permetran per res del món que es traslladi la peça per fer-ne la rèplica. «Hi ha maneres de fer-ho sense tocar-la», ha advertit Ortiz, que ha amenaçat de «lligar-s’hi» si es manté la idea.

Les afirmacions de tots dos han tingut lloc després de presentar una mesura de govern, que es veurà en el ple del districte de dimecres que ve, per impulsar la retirada de la simbologia franquista de Nou Barris. Es tracta en primer lloc d’identificar quantes plaques franquistes de vivendes de protecció oficial queden a les façanes.

Un informe redactat el 2008 va revelar que encara en quedaven 4.631 repartides per Barcelona i que a Nou Barris n’hi havia 706. Són les plaques metàl·liques del Ministerio de la Vivienda amb el símbol del jou i les fletxes que la llei de memòria històrica obligava a retirar, cosa que no s’ha fet.

L’assemblea de joves La Miliciana, una entitat del districte, es va presentar al ple del mes d’octubre amb un sac ple de 80 plaques que ells mateixos havien retirat dels immobles. D’aquesta manera van reclamar a Janet Sanz que es comprometés a eliminar-les d’aquest lloc. La portaveu d’aquesta entitat, Laia López, ha admès que treure-les de les façanes no havia sigut complicat, ja que estan molt velles. «Va ser una petita victòria, però en aquests barris continua havent-hi molta pobresa i desnonaments», ha denunciat.

Sanz ha detallat el calendari d’aquesta eliminació de símbols franquistes. Ha explicat que en un termini d’entre tres i cinc mesos, a través d’un conveni amb ells, el Grup d’Història Nou Barris-Can Basté farà un cens de quantes plaques queden realment, ja que les dades del 2008 estan obsoletes.

PLA D’OCUPACIÓ / Posteriorment, ha relatat la regidora, es farà un pla d’ocupació amb els aturats del barri per treure-les, prèvia notificació a les comunitats de propietaris. La «dignificació» anirà a càrrec de l’ajuntament, que pagarà les despeses. «Es tracta d’una mesura molt simbòlica, senzilla i poc costosa», ha descrit.

Notícies relacionades

Nou Barris defensa 'la seva' República

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Pisarello –la seva tinència d’alcaldia tracta els assumptes de memòria històrica– ha exposat que es comença per Nou Barris perquè han sigut els primers a exigir-ho, però que a Sarrià-Sant Gervasi (districte que porta ell mateix) i a Sants-Montjuïc també s’ha sol·licitat, de manera que la mesura s’anirà estenent per tota la ciutat.

«Pel que fa al nomenclàtor, volem fer una política no només reparativa, sinó també propositiva», ha explicat. Segons el número dos del consistori, falten noms de carrers amb valors feministes, republicans i llibertaris i ha posat com a exemple el fet que la ciutat no tingui cap carrer dedicat a Frederica Montseny, la primera dona ministra que hi va haver a l’Estat.