Gall dindi amb salsa de nabius vermells

Ja hem importat els esquelets de Halloween i els descomptes del Black Friday, així que, com que ens agrada tant la festa, no seria gens estrany que ben aviat també s’incorporés al folklore domèstic el Thanksgiving, el sopar d’Acció de Gràcies, que els nord-americans celebren el quart dijous de novembre. Es podria encaixar al calendari com una meta volant prèvia a la fartanera de polvorons. El temps ho dirà.

De moment, unes 130 persones, la majoria membres de l’American Society of Barcelona (ASB), van celebrar abans-d’ahir a la nit al Hotel Hilton de la Diagonal un sopar d’afartapobres al qual van assistir el cònsol general dels EUA a la ciutat, Marcos Mandojana, porto-riqueny amb arrels en un petit poble d’Àlaba, així com el de Mèxic, el controvertit Fidel Herrera. L’ASB, que té 3.100 associats, celebra aquest banquet des de fa 21 anys.

Durant el tiberi del Thanksgiving, festa familiar per excel·lència, es consumeixen als Estats Units ni més ni menys que 51 milions de galls dindis, encara que, en el cas que ens ocupa, tan sols van ser 14 espècimens d’entre 7 i 8 quilos, criats a Molins de Rei i que feien goig.

La tradició es remunta al 1621, quan els pelegrins anglesos que fugien de la persecució religiosa, arribats a les costes de Plymouth (Massachusetts) a bord del 'Mayflower', van fer un bon tiberi amb els aborígens, els indis wampanoag, per donar gràcies a la providència per haver sobreviscut a la travessia i al fred del primer hivern. En la pràctica, el sopar combina ingredients de les dues bandes de l’Atlàntic, de manera que en un Thanksgiving com Déu mana no hi poden faltar ni el gall dindi, ni el pastís de carbassa, ni tampoc la salsa de cranberry (¿nabius vermells agres? La traducció d’aquesta baia és tot un embolic).

Mentre els comensals omplien la sala, es produeix un interessant intercanvi de parers entre el xef i el californià Marco M. Piccioni, membre de l’ASB. Malgrat aquella copla més vella que la tos —«échale guindas al pavo, que yo le echaré a la pava»—, aquesta gallinàcia «no és gaire habitual en el receptari francès, ni a les cuines hispanes», explica el xef del Hilton, Cristóbal Pío. ¿El seu secret? Un combinat de vapor i forn en la cocció amb molta canya en l’arrencada perquè la pell quedi cruixent, sense passar-se de temps ni de temperatura.

—La meva mare també posava en el farcit el fetge del gall dindi sofregit.

—¡Coi, com en la nostra picada! Això m’ho podries haver dit abans —comenta amb sorna Cristóbal.

Bon rotllo per a una festa amb la mateixa prestància que té la de Nadal aquí i idèntica en la seva missió: menjar fins a rebentar, beure a raig i aguantar la parentela fins a les tantes. Victor Horcasitas, president de l’ASB, explica que és un clàssic a la sobretaula del Thanksgiving «jaure al sofà a veure el partit de futbol americà fins a quedar-se fregit». És a dir, com aquí per Sant Esteve amb la digestió dels canelons acompanyada per l’enèsima reposició d’Allò que el vent s’endugué. «A Déu poso per testimoni que mai més tornaré a passar gana». Burp.

Segones oportunitats

També és costum que la vigília d’Acció de Gràcies el president perdoni la vida a un gall dindi, que passarà la resta dels seus dies allunyat de les cassoles, en una granja amb vastos prats on picotejar. Com va dir Barack Obama quan ho va fer dimecres, Estats Units és, en efecte, el país de les segones oportunitats. ¡Ah, el somni americà!

Notícies relacionades

L’institut de la Mina descarta que l’atac a un professor el cometés un alumne

Reconeguda una incapacitat permanent per l’amiant

En el banquet celebrat per la comunitat nord-americana a Barcelona, no hi va haver indult, i fins i tot el gall dindi rostit que adornava el bufet —amb els barretets de paper a les potes i tot— va ser cosit a flaixos i selfies. «És el de l’any passat: ¡jo li he vist una cicatriu», va fer broma un dels comensals. Un altre: «El gall dindi es confondrà amb la meva calba».

La vetllada al Hilton va acabar amb ballaruca i amb una rifa en benefici dels nens malalts allotjats a la Casa Ronald McDonald. Bitllets d’Iberia, una samarreta del Barça firmada per Iniesta i una panera que incloïa, com no podia ser d’una altra manera, la pota de pernil i el pot de préssec en almívar. I una anècdota final: el curs de castellà li va tocar a la dona del cònsol mexicà, i per tant el van tornar a sortejar. Coses de l’atzar.