Sant Adrià i Endesa pugnen per la conservació o l'enderrocament de les icòniques tres xemeneies

Un pols a tres bandes decidirà el futur del colós de Rodes de la façana litoral de Barcelona, les tres icòniques xemeneies de Sant Adrià, més altes fins i tot que la Sagrada Família quan finalitzin les obres del temple. Els que naveguen a vela davant les costes metropolitanes les consideren indispensables com a punt de referència. 200 metres són molts metres. A Sant Adrià, ciutat minúscula i bastant escassa de símbols d’identitat, se les estimen, sembla que més que l’arc gòtic del segle XIV del convent del Carme de Barcelona que per rocambolesques circumstàncies va acabar allà, al costat mateix del Besòs. El problema és que Endesa, propietària de la instal·lació, ja ha demanat a l’ajuntament la llicència d’obres per iniciar la tercera i última fase de desmantellament de la central tèrmica, és a dir, la demolició (el més lògic és pensar que per la via d’una espectacular voladura) d’aquesta construcció que per les seves característiques és gairebé única al món. L’equip de govern municipal hi està en contra. La plataforma ciutadana 3 Xemeneies, encara més. Aquesta és la pugna.

Per utilitzar un símil escaquístic, la batalla no està encara en la fase final de l’escac i mat. Ni tan sols en la d’acorralar la figura del rei. Es tracta només dels primers moviments tàctics. Empès per la plataforma veïnal, l’ajuntament va iniciar després de les vacances els tràmits per declarar la tèrmica bé cultural d’interès local (BCIL), en resum, donar empara a l’edifici com a patrimoni irrenunciable i a protegir. El que passa és que pocs dies abans que el ple municipal es reunís per debatre aquesta iniciativa, Endesa va moure els seus alfils i va presentar la seva sol·licitud d’obres. La resposta de l’alcalde, Joan Callau, va ser denegar-la, un acte coratjós per a la primera autoritat d’una ciutat de només 35.000 habitants, que no té clar que un cas així, si arribés a la via judicial, pogués ser guanyat, però el que ha aconseguit almenys és posar el peu a la porta del debat sobre què fer amb aquestes tres torres gegants i el seu entorn, 128.000 metres quadrats de terreny situat entre dos ports esportius, el de Sant Adrià i el de Badalona, i dels quals sempre es diu que si no fos per la crisi econòmica actual tindrien cua de pretendents.

Aquest és, de fet, el punt en què discrepen l’ajuntament i la plataforma veïnal. Aquestes dues mans del dur pols a tres (la tercera és la d’Endesa, és clar) coincideixen a pensar que les torres s’han de mantenir dempeus, però l’alcalde dóna per inevitable que el preu a pagar serà la urbanització d’aquell tram del front litoral. A això s’hi oposa 3 Xemeneies, que ahir al vespre es va reunir en assemblea per debatre els seus pròxims passos. Segons Roger Hoyos, el seu portaveu, hi ha exemples de sobres al món d’edificis industrials reconvertits en centres culturals. La Tate Modern de Londres és l’exemple més habitual que es posa sobre la taula.

LA DISCREPÀNCIA 

Notícies relacionades

La central primitiva del Besòs es va inaugurar el 1913

Una penya gastro amb dos premiats

Aquesta comparació és la que convida a sospesar fins a quin punt la tèrmica de Sant Adrià és una peça valuosa. La seva arquitectura no és gaire anciana. No és un digne representant de les fàbriques de la primera industrialització. Vaja, que no és una Casaramona de Puig i Cadafalch, seu barcelonina de CaixaForum. És una instal·lació industrial dels 70 (el primer grup va entrar en funcionament el 1973), però les condicions en què es va edificar fan que es tracti d’un edifici singular. La qüestió és que per economitzar espai les turbines, que és el que allotgen aquests grans blocs de formigó visibles des de grans distàncies, es van col·locar verticals i no ajagudes sobre el terreny, com sol ser habitual. I, al damunt, i no al costat, les xemeneies.

200 METRES D'ALTURA

L’altura inicial havia de ser 180 metres. El que va passar perquè fessin aquesta estirada és que en una zona deltaica com aquesta, tan procliu a episodis d’inversió tèrmica, era millor que les emissions de les xemeneies sortissin si era possible per sobre del coixí atmosfèric que a vegades s’instal·la sobre Barcelona. Per això les tres xemeneies estan coronades amb una extensió de metall, fins als 200 metres d’altura.