La central primitiva del Besòs es va inaugurar el 1913

Les centrals tèrmiques convencionals, igual que les nuclears, s’instal·len a prop del mar o d’un riu. Necessiten aigua freda com a refrigerant. El més estrany és que ho facin a tocar del delta d’un riu, com és el cas de la de Sant Adrià. Per comprendre per què no hi ha res millor que viatjar en el temps i imaginar el dia en què l’enginyer català Carles Emili Montañés es va emportar el seu col·lega nord-americà Frederick Stark Pearson al cim del Tibidabo.

A Barcelona fumejaven les xemeneies. Faltaven menys de quatre anys perquè comencés la primera guerra mundial. Pearson va girar la vista. Al nord hi havia el Pirineu, amb les seves estretes valls ideals per instal·lar-hi embassaments hidroelèctrics. Al davant, el mar, una ruta ideal per importar carbó de Gal·les, perquè el català era de pèssima qualitat. No va ser Pearson el visionari que va desplegar el mapa energètic català perquè es va enfonsar el 1915 amb el transatlàntic 'Lusitània' quan el va torpedinar un submarí alemany, però aquell dia, al cim del Tibidabo, ja s’intuïa que aquell espai erm entre Sant Adrià i Barcelona seria el motor que alimentés d’electricitat la indústria.

 

Les dues primeres centrals tèrmiques de Barcelona van ser la del Paral·lel, inaugurada el 1897 per la Compañía Barcelonesa de Electricidad, i la de l’actual avinguda de Vilanova, propietat llavors de la Central Catalana de Electricidad, que la va inaugurar el 1898. En l’emplaçament de les tres xemeneies de Sant Adrià no hi va haver cap instal·lació de producció elèctrica fins al 1913. Sobre el plànol es van preveure vuit grups. Se’n van construir només quatre. En total, 20.000 cavalls de potència. No obstant, coses de l’època, el 1918 un d’ells es va avariar i no es va reparar mai.

 

'SKYLINE' DELS SETANTA

Notícies relacionades

Sant Adrià i Endesa pugnen per la conservació o l'enderrocament de les icòniques tres xemeneies

Joan Riba no va anar a la División Azul: una llamborda daurada a Barcelona reconeix una víctima dels nazis

Endesa té un formidable arxiu històric de fotos d’aquella època. Un hidroavió va arribar a sobrevolar la central tèrmica i va deixar per a la posteritat diversos rodets d’imatges. Hi apareix la fàbrica de la llum al mig d’un enorme paisatge sense urbanitzar. En aquest fons hi ha una mica de tot. Per exemple, la tèrmica nevada. I, també, imatges aèries que van captar els bombarders italians que la van atacar durant la guerra civil. D’aquella agressió en va sortir malparada la instal·lació. El 1954 es va demolir.

L''skyline' que ara alguns pretenen preservar és dels anys 70. Es va projectar primer una instal·lació amb dues xemeneies, però la demanda energètica a la zona creixia més del previst i la nuclear d'Ascó, solució definitiva, encara no estava a punt. Per això es va decidir afegir-hi una tercera turbina. Com que no era als plans originals, es va haver d'adaptar-la al terreny, i sobre el qual s'asseia era diferent de la resta, més pròxim a la riba del riu. És per això per qüestions d'enginyeria, que les tres xemeneies no són equidistants. Entre la primera i la segona hi ha 53 metres de distància. Entre la segona i la tercera, 63. Això, unit al fet que les calderes es col·loquessin en posició vertical, és el que fa d'aquesta instal·lació amb aires soviètics una 'rara avis' de l'arquitectura.