Mesures de xoc per facilitar vivendes

Terrassa, primera d'actuar, ja suma 103 sancions

El consistori creu que l'experiència pot animar moltes altres localitats

Bankia ha recorregut dues de les sancions i la justícia ha donat la raó a l'ajuntament

2
Es llegeix en minuts
ALBERT SEGURA
SABADELL

Els desnonaments es van convertir en una de les obsessions de l'Ajuntament de Terrassa durant el passat mandat, i per aquest motiu va posar en marxa la maquinària per atacar el problema d'arrel. El consistori vallesà va desenvolupar els tràmits necessaris que han convertit la ciutat en la primera de tot l'Estat a sancionar entitats bancàries amb pisos buits, i ja suma un total de 103 multes fins avui.

Davant l'augment de desnonaments detectats el 2011, conseqüència directa de la crisi, el consistori de Terrassa va encarregar un informe a la Universitat de Barcelona (UB) que revelava l'existència d'un parc de 5.000 vivendes en mans de bancs on no vivia ningú. Mentrestant, el nombre de desnonats pujava fins a 3.000 des de l'esclat de la crisi.

«La primera acció va ser crear una Oficina d'Intermediació Hipotecària per ajudar les famílies en els tràmits quan detectaven problemes per assumir les quotes de la hipoteca i que no es sobreendeutessin, però també perquè no es quedessin sense sostre», assenyala la regidora de Vivenda, Lluïsa Melgares. Un estudi va detectar que els desnonaments generaven espais buits que comportaven problemes de seguretat, amb ocupacions incontrolades i en males condicions, així com problemes de salubritat, atès que el pis quedava tancat amb el que hi havia a dins, en moltes ocasions menjar que es podria.

FUNCIÓ SOCIAL INCOMPLERTA / «Les entitats incomplien la funció social que estableix la llei, ja que es té l'obligació que els pisos no estiguin buits més de dos anys», apunta Melgares. Per aquest motiu es va establir un procediment sancionador, amb multes de 5.000 a 7.000 euros. «Ningú abans havia multat un gran posseïdor de vivendes, que a més a més no pagava ni quotes d'escales», afegeix.

El procediment que es va activar el 2013 passa per informar les entitats quan es detecta una irregularitat i obrir un expedient, que té un cost per al banc de 800 euros per pis. Si una vegada passat el període de negociacions no s'ha llogat el pis o no s'ha cedit a la borsa social, es multa l'entitat.

Notícies relacionades

«El procés ha permès que, amb  l'objectiu de no ser sancionades per segona vegada, moltes entitats hagin decidit cedir el pis a fins socials», assegura Melgares. Alguns bancs, fins i tot, s'han reunit una vegada pagada la primera sanció amb el consistori amb una llista de vivendes sota el braç, però el problema amb què es troba el municipi és que algunes cessions són inviables perquè les vivendes no compten amb la cèdula d'habitabilitat.

Fins ara, el consistori ha obert 802 expedients i ha interposat 103 multes, 50 de les quals s'han recorregut. Amb tots aquests procediments oberts, ara dos jutjats contenciosos administratius han tombat el recurs que Bankia havia interposat contra la sanció aplicada a Terrassa. El consistori ja ha rebut nombroses consultes de municipis de tot Espanya per conèixer el model, i s'espera que la resolució judicial animi perquè altres ciutats, com ja fan Girona i Santa Coloma de Gramenet, i ara també Barcelona, adoptin mesures semblants.