Una brúixola per a un art desorientat

«És com el conte del vestit de l'emperador, en què se suposa que els millors sastres li han fet un vestit fantàstic però en realitat l'emperador va nu i ningú s'atreveix a dir-l'hi fins que ho fa un nen». Aquí i ara el que va faltat de tot no és el rei, que llueix sempre ben guarnit, sinó l'art. Un art que «ha perdut el nord» i que viu «el final d'una etapa en què s'ha especulat molt» i «s'han venut moltes motos». I qui exerceix de nen del conte, o sigui, qui té el coratge de posar en solfa part de la creació més contemporània, no és algú aliè al món de la creació, sinó algú que fa 40 anys que fa anar el pinzell: Carmen Galofré. L'artista catalana ha agafat el toro per les banyes i ha decidit qüestionar l'actual sistema de l'art des de dins del sistema, com un cavall de Troia. Ha obert galeria - «encara que no a l'ús», puntualitza- al carrer per antonomàsia de les galeries, a Consell de Cent. És més, ha obert al mateix local on hi va haver una de les històriques: la René Metras.

El lloc escollit no és gratuït. Aquí hi va haver un dels temples de l'art de la Barcelona dels 60 i 70. «La René Metras va obrir en un moment en què la pintura estava molt estancada i hi havia poca llibertat d'expressió. Aquí es van fer grans i revolucionàries propostes. La meva idea és agafar el relleu», afirma. I també «posar un granet de sorra perquè Barcelona recuperi el caché cultural que tenia i està perdent». Tasca titànica com cap, compta amb l'aprovació de la família Metras, rara avis entre els propietaris de locals cèntrics, que no volia veure un restaurant o una franquícia a la seva antiga galeria. Així, l'art seguirà ocupant l'espai, encara que de manera diferent. Però que això no sigui causa d'equívoc. No es tracta d'anar contra les sales actuals, que fan la seva feina però «defensen estructures molt grans, són transatlàntics». Es tracta de «donar la veu als artistes i al públic». Acabar amb allò  que l'art no s'entén i això ho fa qualsevol.

Ni pressa ni pausa

«Durant aquests últims anys s'ha desvirtuat tot. Se li ha dit a la gent que el que li agradava no era prou bo, que el que era bo era el que no entenien. Volem donar les pautes perquè el públic torni a confiar en la seva capacitat de mirar. I tornar a l'essència de l'art», explica. Per aconseguir aquest objectiu, Galofré vol reunir al seu local tots aquells creadors

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

-«amb qualitat», per descomptat- apartats, arraconats i silenciats per l'actual dictadura del que es considera moderníssim. Unir totes les disciplines: pintura, escultura, teatre, música i més. No es posa límits. I, sobretot, fer conferències: permetre que els creadors expliquin directament la seva obra al públic. D'aquí ve que prefereixi parlar d'espai cultural o botiga d'autor.

Hi està treballant, encara que el seu «hippysme» li impedeix donar una data d'inauguració oficial, però extraoficialment ja té la persiana aixecada. Mentrestant, decideix la millor manera d'adaptar el local sense tocar l'interiorisme que l'identifica amb la vella Metras i adapta el que abans va ser un jardí d'escultures per unir artistes i públic. Els seus compromisos com a creadora -«compulsiva i intensivament lligats a la pintura»- tampoc la deixen anar més de pressa en el seu projecte galerístic. Fa poc va estar a l'Índia. I ben aviat se'n va a Oman convidada per la princesa Susan al-Saïd. Amb la reialesa omanita hi va coincidir a la casa del cònsol italià a Jaipur, en una festa a l'estil de Les mil i una nits, explica. Al-Saïd  va quedar enamorada de la seva obra i Galofré de la música d'un grup de gitanos. Ella se'n va a Oman i els músics tocaran al seu local. ¿Quan? Ja es veurà. Per alguna cosa és hippy. A més, per a Galofré les dates són el que menys importa, el que compta és que l'art torni a la Metras.