Dues galeries exploren l'Hospitalet com a Brooklyn barceloní de l'art

Dues avantguardistes galeries d'art, Nogueras-Blanchard i Ana Mas Projects, han decidit posar fi a la seva vida comercial en la ingrata Barcelona (la dels lloguers desorbitats, la de la banalització turística i la culturalment una mica sense nord) i renéixer a l'Hospitalet de Llobregat. Per a la segona ciutat de Catalunya, aquesta és una decisió molt oportuna, perquè l'ajuntament va posar en l'anterior mandat municipal les bases per convertir 25 cèntriques hectàrees en un districte cultural. Les dues galeries s'han instal·lat, juntes, a quatre passos d'aquella àrea en construcció, en un edifici industrial dels anys 70 del carrer d'Isaac Peral, que de tan lleig fins i tot resulta bonic.

«Al seu dia vam ser dels que ens vam creure l'eix cultural que les institucions públiques van prometre crear a Barcelona -explica Àlex Nogueras-, i durant un cert temps va funcionar bé». Nogueras i la seva sòcia Rebeca Blanchard van obrir el 2004 la seva galeria al carrer de Xuclà, a l'extrem nord, per tant, d'un eix que tenia la cúspide al Macba i que baixava a través del Raval fins al Centre d'Art Santa Mònica. L'erràtica política de les administracions, que van decapitar en ocasions gestors brillants, i, sobretot, l'exponencial encariment del metre quadrat de lloguer al cor de la ciutat han posat una part substancial de les galeries d'art en allò que els biòlegs evolucionistes defineixen com un coll d'ampolla demogràfic. La readaptació garanteix la supervivència. L'enemic, per exemple a la cruïlla més icònica del galerisme d'art barceloní, la confluència de la rambla de Catalunya amb el carrer del Consell de Cent, és el rendista,aquella espècie que apuja els lloguers al marge de les conseqüències de la seva decisió. Tenim el cas de la galeria Joan Prats, que va haver d'emigrar per la pujada del lloguer, i hi va reobrir una botiga de moda que també va haver de tancar perquè no li quadraven els comptes mensuals.

GOT MIG PLE, MIG BUIT / Que dues notòries galeries (Nogueras-Blanchard va fer parlar molt en l'última edició d'Arco amb el seu got d'aigua mig ple o mig buit de l'artista cubà Wilfredo Prieto) viatgin fins a l'Hospitalet és, vist d'aquesta manera, fins i tot un procés natural. Algunes galeries d'art barcelonines han buscat refugi al Poblenou i a Montjuïc, altres al carrer de Balmes, també a Trafalgar... L'Hospitalet, en aquesta mena de diàspora, és el Brooklyn local, el districte novaiorquès en què s'han instal·lat moltes galeries d'art, després de desdenyar el Lower East Side com a alternativa a Chelsea.

Encara que el gruix principal de l'activitat es manté encara al tram central del carrer del Consell de Cent, aquest indiscutible procés de dispersió (sigui gran o petit, ja que la discussió no s'ha acabat) no és una bona notícia per a Barcelona, subratlla Blanchard, i posa com a prova del nou el revelador cas de Madrid. A la capital d'Espanya, una suma de factors han propiciat que fins a 15 galeries s'hagin concentrat en un racó del barri de Lavapiés, al carrer del Doctor Fourquet. Allò ha sigut un exitàs. Coordinen les seves agendes d'estrenes i, gràcies a la proximitat geogràfica del Centre d'Art Reina Sofia, aquell carreró és un referent internacional.

Notícies relacionades

L’institut de la Mina descarta que l’atac a un professor el cometés un alumne

Reconeguda una incapacitat permanent per l’amiant

L'ARQUITECTURA INFLUEIX / Des del punt de vista de Nogueras, l'Hospitalet reuneix algunes condicions que no són evidents però que val molt la pena conèixer. Una d'important és sens dubte que ofereix espais que escassegen a Barcelona. Els baixos comercials de la capital tenen una característica comuna que de vegades passa desapercebuda: són de façana estreta i si ofereixen molts metres quadrats és en forma de túnel. Estan bé per a una botiga, per posar-hi un taulell a prop de l'entrada i al darrere tenir-hi un magatzem, però si es vol realment un espai per exposar-hi obra d'artistes contemporanis aquella arquitectura acaba sent un handicap. L'edifici del número 7 del carrer d'Isaac Peral és tot al contrari. Quedarà àmpliament demostrat a partir del pròxim dia 1 d'octubre, data prevista per a la inauguració de les dues sales, que s'ha fet coincidir amb el que serà la primera edició del Barcelona Gallery Weekend, un llarg cap de setmana ple d'activitats culturals en què participen fins a 20 galeries. El duo Nogueras-Blanchard, per exemple, exposarà aquells dies obra del serbi Mladen Stilinovic, un artista ja consolidat, un privilegi que li permet formular controvertides teories, com per exemple que el bon art només sorgeix si hi ha vagància pel mig.

La consolidació de l'Hospitalet com una mena de Brooklyn cultural alternatiu, en resum, encara s'ha de veure. Però de moment, les dues noves galeries són a dos passos de la Tecla Sala i a un de la seu del col·lectiu Salamina, un espai de creació per a artistes que ha arrelat sòlidament a la ciutat. Amb tres potes una taula ja és estable.