Floquets pèl-rojos

Els focus de la fama del zoo de Barcelona tenen una nova estrella a il·luminar. Bé, en realitat, són set. Són els membres de la família orangutan del parc de la Ciutadella, que des que el 30 de juliol passat van estrenar la seva flamant i realment molt espaiosa nova llar (han passat de viure atapeïts en 70 metres quadrats, a un recinte de més de 1.000 metres quadrats) s'han revelat com uns pèl-rojos d'hipnòtica influència sobre els visitants. Floquet de Neu, és cert, va morir el 2003 com una icona ciutadana irrepetible, però no només era una anomalia de la naturalesa, un albí salvat d'una mort segura a les selves guineanes, sinó que a més era només un goril·la, un animal de presència imponent, d'acord, però sense aquella inquietant humanitat que transmeten els orangutans cara a cara, sobretot ara, a Barcelona, a la seva nova instal·lació.

Convé, abans de seguir, rebobinar 10 anys enrere, una mica més fins i tot. Llavors, es va decidir que el zoo de Barcelona havia de ser traslladat d'emplaçament. Aquella proposta urbanística va morir agònicament, però mentre va estar sobre la taula no es va invertir ni un duro al recinte. El que el mascle Karl, la seva femella Jawi i la seva sogra i també concubina Locky disfruten ara en companyia de quatre dimoniets vermells és, sobretot, el resultat d'un notable esforç de corregir aquell període de desinversió. La instal·lació és, per tractar-se d'un zoo, de luxe. «La resposta del públic ha sigut entusiasta», explica Manuel Velasco, cuidador de l'àrea de primats i col·laborador de Maria Teresa Abelló, la primatòloga en cap de la ciutat, corresponsable de concebre per als set orangutans un espai acollidor i, a la vegada, a prova de fugues, perquè de totes les espècies que exhibeixen els zoos del món, cap com aquesta per planificar una escapada. Són els MacGyver del regne animal, certifica Velasco. Gaudeixen d'un do que no tenen els ximpanzés, els goril·les, els bonobos i bastants humans: la paciència. «Que se'ls acudeixi una cosa no vol dir que ho hagin de fer immediatament», diu el cuidador. Hi ha el cas d'un exemplar ja mort de Barcelona que va aconseguir una clau Allen qui sap com i la va guardar zelosament. Es va descobrir el pastís quan el van enxampar manipulant un pany.

El cas és que la naturalesa els ha dotat d'un intel·ligència notable, però l'evolució els ha ficat als sac de les espècies exageradament especialitzades en un hàbitat molt concret, com els pandes amb el seu bambú, per exemple, així que per culpa dels disbarats mediambientals que s'estan cometent a Borneo i Sumatra, els set pèl-rojos de Barcelona són també exponents d'un criatura condemnada a l'extinció abans de 50 anys en el pitjor dels casos o, en el millor, a un deteriorament genètic per culpa de la consaguinitat si continua l'actual pèrdua de població. Les selves d'Indonèsia, la seva llar natal, són arrasades per plantar palma i proveir així les demandes d'oli vegetal de les grans multinacionals de l'alimentació i la cosmètica o, quin món aquest, el més absurd, per elaborar combustible biodièsel. Tampoc ajuda que a Indonèsia són capturats per ser revenuts com a mascotes.

És per motius com aquests que els zoos, considerats anacronies decimonòniques pels seus detractors, tenen encara avui sentit.

D'aquest debat ni se n'assabenten, per descomptat, els set orangutans del zoo de Barcelona. Ells van a la seva. A Karl, el mascle, se'l manté aquests dies preventivament allunyat de les dues femelles, perquè elles estan en el llarg postpart d'aquesta espècie, tres anys en què les cries gairebé no s'allunyen de les mares. És una etapa deliciosa per la qual ja val la pena la visita al zoològic. És un temps de joc i aprenentatge. Els més petits, Baloo i Jadia, van dedicar els seus primers dies al nou recinte a enrotllar els pans de gespa de la zona central, per a desesperació dels responsables del recinte, però què hi farem, són orangutans i era la primera vegada que trepitjaven l'herba.

UNA ANCIANA FORTA I ÀGIL / Així que Karl és en un espai a part perquè es tem que en un impuls sexual (res insòlit en aquesta espècie, on el sexe no consentit és molt habitual) faci mal a una de les cries quan intenti copular amb Jawi o la ja anciana Locky, que tot i els seus 32 anys manté una agilitat i una força envejables des de la perspectiva humana.

Notícies relacionades

Evacuats una vintena de passatgers pel túnel del funicular de Montjuïc per una incidència

Estrena accidentada dels nous bons de Rodalies: llargues cues i problemes a les màquines

Els orangutans, en resum, van camí de fer-se un lloc al saló de la fama animal del zoo gràcies a la seva nova instal·lació, i això que encara queden detalls per polir, com omplir el fossat d'aigua amb llúdrigues d'Indonèsia.

Que no s'entengui el pànic. Estaran fora de perill. Com tots els grans simis, els humans inclosos, els orangutans no saben nedar. Els humans són capaços d'aprendre, què carai, fins i tot de practicar la natació sincronitzada, però no estan dotats per fer-ho. Però aquesta ja és una altra història.