«L'única opció és adaptar-nos»

L'Amadou recorda totes les dates amb precisió. El 14 de maig del 2009 va arribar a Granollers (Vallès Oriental) i el 14 d'abril del 2012 es va instal·lar a Barcelona. «Vivia a Granollers però anava cada dia a recollir ferralla a Barcelona, fins que vaig decidir instal·lar-me aquí», explica el jove, que va viure a l'assentament del carrer del Paraguai, 10 fins al 15 de juny de l'any 2013.

Notícies relacionades

«Al final el que vols és feina»

«La caritat no li agrada a ningú»

«Primer no volia acceptar el pis d'acollida que m'oferien els serveis socials de l'ajuntament perquè jo sóc molt independent i sabia que allà tot serien normes, no tindria gens de llibertat, però em vaig adonar que m'havia d'adaptar. No hi havia cap altra opció. Em vaig adonar que si te'n vas a viure a un país en el qual tots van despullats tu també hauràs d'anar nu», relata el jove, que comparteix pis a Badal amb cinc nois més, entre els quals hi ha el Thiam.

En la cooperativa que ahir va apujar la persiana de manera oficial al districte de Sant Martí després de mesos de gestions i de dubtes, l'Amadou s'encarrega de l'atenció al client i la comunicació. «M'agrada el tracte amb les persones i en una cooperativa com aquesta és important. La gent ens ha de conèixer per trucar-nos i demanar els nostres serveis», explica el noi, que també aspira que la cooperativa els serveixi per tenir una feina digna i una certa estabilitat. «En la cooperativa, a més, també es té en compte la vivenda i l'alimentació, i ens organitzem nosaltres mateixos, una cosa que jo valoro molt», sentencia amable.