¿Per què Illa busca el xoc amb Ayuso?

L’Espanya "plural i diversa" que promou Salvador Illa dins i fora de Catalunya amaga la tradicional pugna entre dues autonomies que, segons el parer del Govern, exemplifiquen dos models de país. Un, el que lidera Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, amb rebaixes d’impostos per afavorir la instal·lació del poder econòmic. L’altre, el que defensa Illa a Catalunya, disposat a recuperar les empreses que van marxar durant el procés i als qui ofereixen estabilitat i infraestructures juntament amb el dinamisme econòmic perquè s’hi instal·lin.

Justament quan fa un any de la seva investidura, es pot recordar que el president ja va inaugurar la presidència amb un clar al·legat contra el dúmping fiscal de Madrid. En la primera entrevista com a cap del Govern a EL PERIÓDICO, va advertir que "la solidaritat no és demanar que uns territoris financin les rebaixes fiscals d’altres", en un dard directe a la Puerta del Sol. Així estrenava Illa el que ha batejat com la "prosperitat compartida", un dels eslògans que repeteix tot arreu on va.

Una avançada per a Sánchez

Amb un Sánchez assetjat per la corrupció al PSOE, Illa actua amb les mans lliures des de la caserna del PSC per exhibir les discrepàncies amb el PP, tot i que el xoc impliqui enaltir la figura d’Ayuso. És com si es tractés d’un duel de segones espases en què només guanyarà un dels seus superiors.

I és que la pugna amaga un conflicte ideològic de fons que va més enllà dels impostos i del rànquing d’empreses, perquè se centra en la percepció sobre la manera com ha d’actuar l’Estat autonòmic. Illa ja ho va comprendre quan va exercir com a ministre de sanitat durant la pandèmia de la covid i va haver de lluitar amb les mesures de la líder madrilenya i les compres de material. A la caserna del PSC en van prendre nota: davant la centralització de Madrid, la pluralitat de Catalunya, davant el castellà com a llengua única, el català com a valor propi, repassen ara al Palau de la Generalitat. No oblida ningú que Ayuso es va aixecar de la taula de la Conferència de Presidents quan va sentir el lehendakari Imanol Pradales parlant en llengua basca i Salvador Illa, en català.

Si Illa s’avança, aplana el camí de Sánchez davant la resta de dirigents socialistes, però això no entela el fet que els altres dos barons socialistes no li segueixin el camí. Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, va a la contra quan es tracta de qualsevol singularitat catalana, i Adrián Barbón, president del Principat d’Astúries, rebutja tant unes característiques pròpies com el front comú amb Andalusia que li va proposar Juanma Moreno Bonilla pel finançament.

El lideratge de l’economia

Illa està convençut que el seu mandat serà recordat pel que aconsegueixi en dues qüestions clau: el finançament i l’habitatge. El seu llegat dependrà si aconsegueix oferir més benestar i que sigui especialment valorat pels qui van sortir al carrer convençuts que solament el procés resoldria les seves preocupacions, i per uns joves que reclamen atendre la seva urgència habitacional.

El president plana a llarg termini no solament per oferir una imatge d’estabilitat que compensi la seva minoria, sinó per mostrar lideratge. I en aquest lideratge sempre hi ajuda un fet per contraposar-se a Ayuso. L’ordre donada als consellers és que Catalunya ha de tornar a ser el principal motor econòmic, un objectiu ambiciós per girar full al procés i, al mateix temps, guanyar aquella "prosperitat" econòmica que vol "compartir", és a dir, enfortint els serveis públics.

Illa no pot –ni vol– minvar la capitalitat de Madrid, però sí que mira d’impulsar una cocapitalitat amb accés a la mar davant l’auge de València. A això es deu la seva aposta per ampliar l’aeroport de Barcelona-el Prat, de millorar la connexió amb la resta d’aeròdroms i de millorar el Port de Barcelona. Un pla en què encara fallen els trens de Rodalies, però que confia millorar amb el traspàs.

Notícies relacionades

Una trajectòria iniciada en el PP i consolidada a Vox

Canàries reclama fons per socialitzar el repartiment de menors

L’aliança amb els socis

Que Illa planti cara a la presidenta madrilenya també és una manera d’unir el PSC amb ERC i els Comuns. Davant els republicans pot defensar que lluita per un nou model de finançament singular per a Catalunya, malgrat els retards que pateix complir la implementació d’aquest acord, i davant dels morats que el seu mandat mira més cap a l’esquerra que no pas cap al PP o a Junts. Un adversari comú, una aliança possible.