«La caritat no li agrada a ningú»

Joseph Amba va deixar el Camerun als 14 anys. Avui en té 35 i fa 14 anys que viu a Barcelona. «Primer vaig anar a França, on vivien la meva tia i la meva tia àvia. Van ser elles les que em van portar a Europa», explica el jove, president de la cooperativa Alencop. Es defineix com un viatger. «En els 14 anys que fa que sóc a Barcelona també he anat i he vingut. He estat a Alemanya, i abans a Múrcia, on vaig treballar al camp», prossegueix. En els seus primers anys a Barcelona es va dedicar a la construcció. També va ser soldador, ajudant de repartidor i jardiner. Però amb la crisi tot es va complicar a la ciutat i ell no va ser l'excepció. Va ser llavors quan es va instal·lar a l'assentament del carrer de Pujades, 106. Després del desallotjament -«el govern municipal anterior va fer una campanya intensa de desallotjaments», apunta- va anar a parar a un alberg. Va trobar una altra feina i va anar de lloguer en un pis compartit a la rambla del Raval fins que va perdre feina i pis. La història de la seva vida. Una història que Amba narra sense gota de dramatisme. Al contrari.

Ahir es mostrava somrient. La cooperativa en què fa tants mesos que treballen, i de què és president -«jo sóc dels que té papers i podia firmar els estatuts»- ja és una realitat. «A ningú li agrada viure de la caritat. Ens feia molta falta començar amb això per guanyar autonomia i confiança. Ara esperem que ens coneguin per poder créixer. Establir llaços amb el veïnat», apunta sense canviar el gest.