Absurd excés de zel

L'incident que va patir Ricard Galceran quan un vigilant del parc Güell li va dir que si no era guia oficial «no podia explicar res» sobre aquest recinte als tres coneguts que acompanyava té el seu origen en el creixent intrusisme de guies amb o sense carnet en el sector turístic que únicament cobren propines al finalitzar el recorregut pel parc. I que demanen als seus clients que en cas que un guàrdia pregunti sobre la seva identitat, responguin que són «amics» seus, que no estan amb un desconegut acabat de contractar.

«Si es tracta d'un grup d'amics o de familiars poden explicar el que vulguin. ¡Només faltaria! Però cada vegada tenim més pressió per part de guies oficials que denuncien persones que porten a terme visites comentades d'unes dues hores i mitja de durada sense tarifes fixades, en les quals demanen la voluntat a l'acabar el recorregut», assenyala un portaveu de Turisme de la Generalitat, que lamenta el malentès que va patir Galceran per «un excés de zel».

En el seu cas, no hi va haver cap taxació econòmica, només la bona voluntat de portar a passejar dos veïns i la seva mare veneçolana. Però la crispació dels guies oficials que han de pagar impostos per ser autònoms se sustenta en la llei de Turisme de Catalunya, que en el seu article 65 especifica que la seva activitat és «de lliure prestació a excepció dels museus inscrits en el registre de la Generalitat i de l'interior de monuments declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)». I el parc Güell pertany a aquesta última categoria, igual que el Palau de la Música Catalana, la Casa Amatller, el castell de Montjuïc i el recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, entre un llarg llistat.

Així, els guies que operin dins d'aquesta obra d'Antoni Gaudí han de disposar de l'habilitació corresponent, atorgada i reconeguda per la Generalitat. «Cada vegada és més complicada la restricció dels espais. L'objectiu del carnet de guia turístic és controlar la qualitat de les visites contractades, però això no ha d'afectar persones que acompanyen amics o familiars», assenyala Turisme.

Això és just el que va passar. Galceran va acabar marxant indignat del parc amb els seus veïns. Però encara es va sentir més molest quan va rebre la resposta del Servei d'Atenció al Visitant del parc Güell a la queixa que va presentar. En un correu electrònic li van indicar que l'Ajuntament de Barcelona té l'obligació de fer complir «el reial decret 5/1998 de la Generalitat de Catalunya», que precisa, segons el parc Güell, que als espais catalogats com a BCIN «únicament els guies oficials de la Generalitat amb la seva corresponent acreditació poden donar explicacions de manera oberta als seus clients o acompanyants».

Notícies relacionades

BCN prohibeix guiar familiars i amics pel parc Güell

"Era al carrer i em van obrir la porta"

Això de reial decret, d'entrada, és fals, ja que es tracta d'un tipus de norma jurídica que emana del poder executiu en virtut de les competències prescrites a la Constitució, cosa que només pot partir del Govern espanyol. No obstant, el que va deixar bocabadat Galceran va ser l'ús de la paraula «acompanyant». Des de Cultura de la Generalitat i des de l'ajuntament consideren que la resposta del parc no va ser encertada. «Un pare pot acompanyar els seus fills a un museu o recinte i dir el que vulgui. Igual en cas d'amics o coneguts», especifica un portaveu de Cultura, que recorda que arran de la directiva europea, l'activitat de guia va quedar liberalitzada i per exercir-la al mig del carrer davant d'un monument «ja no és obligatori estar acreditat», encara que sí pagar els impostos.

Per això, els guies oficials protegeixen la seva exclusivitat en certs llocs. «La tendència europea és liberalitzar espais i facilitar que guies d'altres països o autonomies puguin tenir accés».