Anar al contingut

El barri de la Font del Gos clama per ser legalitzat per dignificar-se

El centenar de cases que conformen la barriada tenen fins a tres tipus d'afectacions diferents

Els veïns demanen a les administracions que els reconeguin les vivendes i inverteixin a la zona

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Diguin el que diguin lleis,  plànols i plans urbanístics, la Font del Gos existeix. Les humils casetes autoconstruïdes, d'entre 50 i 60 metres quadrats, les costes sense voreres i l'enllumenat en desmanegats pals de fusta, difícils de veure a aquestes açades del segle XXI, són una realitat en aquesta barriada construïda a finals dels anys 30 a la zona forestal del districte d'Horta-Guinardó, sobre l'actual Ronda de Dalt, al costat del lloc en què s'alçaven els famosos ous de Porcioles.

La llarga llista de reivindicacions dels seus veïns, uns 350 en les 100 cases que conformen el petit nucli, es resumeixen en una, que tindria la clau per desencallar tota la resta: la desafectació del barri. El seu reconeixement legal perquè pugui ser tractat com una zona més de la ciutat i així poder lluitar per millorar els deficients serveis i els pràcticament nuls equipaments del lloc.

«Conviuen situacions molt diferents. Hi ha persones que viuen de propietat i persones que viuen de lloguer. Cases que estan escripturades com a casa, la majoria, i algunes que només tenen escripturat el terreny; cases reformades, malgrat la falta de permisos, i cases en molt mal estat per aquesta falta de permisos que condiciona el barri des de fa dècades», explica Raül Ferrando, president de l'associació de veïns de la Font del Gos, que recorda que la construcció del barri és anterior a qualsevol de les afectacions vigents (per haver-hi, hi ha fins a tres afectacions a la zona). «L'ajuntament té un deute històric amb nosaltres, que fa 60 anys que paguem els impostos a la ciutat, sense que ningú s'ocupi de nosaltres», prossegueix el veí, mentre mostra les llargues branques dels arbres del barri. «Se suposa que aquest any hi ha hagut poda», ironitza Enrique Alifa, secretari de l'associació, mentre sacseja les branques que pràcticament toquen el terra.

De les tres afectacions que amenacen la barriada, n'hi ha que tenen més bon pronòstic que altres. La zona de Can Papanats està afectada pel Pla General Metropolità (PGM) com a equipament, de manera que la seva requalificació dependria només del municipi. Una altra zona del barri està afectada pel túnel viari d'Horta, que finalment sembla que serà només ferroviari, de manera que aniria soterrat, per sota de les cases, la qual cosa faria relativament fàcil també la desafectació de la superfície. La part més complicada és la del Camí de Cal Notari, dins el parc natural de Collserola. Per poder desafectar aquesta zona, on viuen dues terceres parts dels veïns, s'haurien de posar d'acord l'ajuntament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat. «Això és més difícil, però tot és qüestió de voluntat política», apunta Jordi Pinyol, tresorer de l'associació de veïns.

ASSIGNATURES PENDENTS / Una altra de les assignatures pendents del barri són les comunicacions. «I ara estem millor. Després de molt batallar vam aconseguir que l'autobús 185 arribés fins a l'entrada del barri; ara estem batallant perquè pugi fins a dalt i perquè posin una marquesina a la parada», continua Alifa, que també assenyala que el barri no està indicat enlloc. «Les lletres de l'entrada les van posar els xavals del camp de treball», precisa. Un camp de treball també impulsat des del veïnat, que no es resigna a deixar les coses com estan ara.

Els veïns treballen per reivindicar el seu barri i defensar la seva posició: que la seva presència no perjudica la muntanya, sinó ben al contrari. «L'altre dia va començar a cremar aquí i de seguida vam poder avisar els bombers. Si no hagués sigut per nosaltres s'hauria cremat tot», defensa Ferrando.

POSICIONS POLÍTIQUES / Aquestes últimes setmanes, i tenint en compte les delicades dates en què ens trobem, els veïns han anat conversant amb els diferents partits perquè es posicionin sobre el futur del barri i es comprometin a desafectar-lo. L'actual equip de govern (CiU) s'ha compromès a començar a treballar a les zones que depenen exclusivament del consistori i a instar la resta d'administracions implicades a iniciar un debat «per desencallar les afectacions». El socialista Jaume Collboni aposta també per la desafectació i per obrir un procés de debat amb els veïns per decidir el seu futur, debat que plantegen així mateix l'alcaldable del PP, Alberto Fernández, i el d'ERC, Alfred Bosch, que, en canvi, no és partidari de fer cap desafectació parcial «fins que se sàpiga com queden les tres peces».

Els únics que no plantegen la desafectació són Barcelona en Comú (BC), la qual cosa ha irritat el veïnat. «En el tema de les desafectacions s'ha de seguir el mateix criteri per a tota la ciutat, i la part construïda en zona forestal és difícil de desafectar», afirma Víctor Valls, candidat a conseller d'Horta-Guinardó per BC, que afegeix que, si s'haguessin de portar a terme reallotjaments, serien «dins el barri». Reallotjaments dels quals els veïns no volen ni sentir a parlar.

0 Comentaris
cargando