La Mina dóna a altres famílies els pisos del reallotjament de Venus

«¡Mira, mira, ja van sortint els afortunats! ¿A qui li ha tocat el pis que havia de ser per a la Joaquina? ¿I el meu? ¿Qui se'n va a viure al pis que havia de ser meu?». La ironia que surt per la boca de Paqui Jiménez, portaveu de l'Associació de Veïns de la Mina, no pot amagar la seva indignació. La seva i la de les gairebé 80 persones que es van quedar a les portes del poliesportiu d'aquest barri de Sant Adrià de Besòs per mostrar la seva repulsa pel sorteig de 236 pisos de la promoció que inicialment havia de reallotjar els veïns de l'edifici Venus. Un projecte urbanístic que preveia l'enderrocament d'aquest bloc, un dels símbols de la Mina de l'estigma i el passat.

«Hem passat de ser els pobrets als quals s'havia de garantir una mudança a ser mala gent per demanar que es compleixi el que se'ns va dir», afegeix Jiménez. I recorda els 15 anys que fa que s'esperen per complir la mudança a un nou edifici, on començar una altra vida. Aquests eren els plans previstos pels veïns i pel Consorci de la Mina, integrat pels ajuntaments de Sant Adrià i de Barcelona, així com per la Generalitat i la Diputació de Barcelona. No obstant, les discrepàncies entre els uns i els altres sobre la quantitat que s'ha de desemborsar ha frustrat aquest trasllat.

El consorci demana un lloguer d'entre 75 i 225 euros o la compra per uns 34.000 euros quan la vivenda nova tingui una superfície similar a la de l'edifici Venus. Els veïns esperen que sigui sense cost a metres quadrats semblants «per tot el que ha passat aquests anys», diu Jiménez, que assegura que cada vegada tenen «menys esperances». Paco Hernández, president de l'associació de veïns de la Mina, matisa que estarien disposats a pagar «a preu de mercat» els metres de més que guanyessin amb la nova vivenda, «més IVA, és clar».

Hernández, que és un dels veïns afectats, parla de «15 anys d'enganys» i mostra el seu cansament per la «hipocresia de les administracions», que «han jugat amb la dignitat i les il·lusions de persones vulnerables». «¿Com esperen que puguin assumir els pagaments persones que no tenen ingressos o que tot just en tenen per menjar?», exposa Hernández.

Des del consorci, el seu vicepresident, Gregorio Belmonte, es va referir al seu dia a la situació de «vulnerabilitat de la majoria d'aquestes persones», però va apel·lar a la crisi i a la falta de solvència de la Generalitat, «la responsable de la majoria del crèdit del consorci», per cobrir els 27 milions d'euros que, segons el seu càlculs, costaria assumir el reallotjament de les 244 famílies de Venus. Ahir es va limitar a recordar que «mai» es va prometre als veïns que el trasllat seria a cost zero. Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, que representa els veïns, va precisar que es tracta de 160 famílies, ja que una trentena han acceptat les condicions per mudar-se, i d'altres se n'han anat a viure a un altre lloc.

CONTRAST / Després de constatar que les negociacions entre els veïns i els representants del consorci van ser infructuoses, les autoritats van decidir desfer els passos previstos per a l'expropiació de Venus, anul·lar-ne l'enderrocament i iniciar un procés de rehabilitació dels espais comuns de l'edifici. El projecte inclou una estratègia d'intervenció social per millorar les condicions dels inquilins. Els veïns ho rebutgen. «Que vinguin a veure que malament que està el bloc», explica Jiménez. Serrano detalla que fa «12 anys que no es practiquen millores al bloc», ja que tothom donava per fet l'aplicació del pla, i incideix en les «precàries condicions econòmiques dels inquilins». Tot i tenint-les en compte, Belmonte repara en els «més de 200.000 euros que deuen alguns veïns» per acabar d'impossibilitar la viabilitat econòmica del pla dels veïns.

Notícies relacionades

En planetes diferents

Catalunya acapara el nombre més gran de màquines escurabutxaques a Espanya: aquests els municipis més destacats

Molts dels assistents al sorteig d'ahir a la Mina desconeixien tota aquesta polèmica fins que topaven frontalment amb la protesta veïnal. El somriure de Susana Candelo i del seu fill Rubén els delatava com uns dels afortunats. «¡No ens ho creiem encara!», explicava, intentant contenir-se. La ganyota es tornava de preocupació al sortir del recinte i assistir al revers de la moneda. «No vull perdre el meu pis per res del món, però entenc que els primers que hi tenen dret són els veïns de Venus», explica Candelo.

Menys comprensió hi va haver en alguns moments, quan els afectats van pujar a les grades del pavelló, on les famílies que s'havien apuntat al sorteig assistien al seu desenvolupament. Crits, tensió i algun insult es van escapar des d'un costat i l'altre, fins que els inquilins de Venus van decidir seguir la protesta al carrer. A dins va seguir la felicitat dels aspirants a uns pisos que els veïns de Venus no fa tant encara sentien com a propis.