«Com que l'educació és àrea de lluita ideològica, ho volen controlar tot»

«Com que leducació és àrea de lluita ideològica, ho volen controlar tot»_MEDIA_1

«Com que leducació és àrea de lluita ideològica, ho volen controlar tot»_MEDIA_1 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
NÚRIA NAVARRO / BARCELONA

És un referent pedagògic de la ciutat, encara que ell es prefereix «aprenent de mestre». Joan Domènech fa 40 anys que trepitja aules i un grapat de cursos suant la samarreta groga, perquè les retallades han afectat amb més acarnissament les escoles en situacions de risc i les que, com la seva, la Fructuós Gelabert, intenten fer plantejaments diferents.

-Aquests dies sentirà dir als candidats que l'educació és puntal.

-Temo que molts dels que ho diran no s'ho creuen. En els últims temps s'ha relativitzat molt la possibilitat que té l'escola d'incidir en la societat.

-¿Algun s'emporta pitjor nota?

-No simpatitzo amb els que opten per defensar el mercat com a model de regulació de l'oferta i la demanda. Perquè aprofundeix la desigualtat d'origen i fa que s'enquisti a l'escola, que ha de ser un espai de tolerància, llibertat i pluralisme.

-I tem el seu favor a la concertada.-És una tendència. Un exemple: s'ha anunciat a bombo i platerets el programa Horitzó 2020 dels jesuïtes, en què proclamen que eliminen les assignatures. ¡A Barcelona hi ha escoles públiques que fa 10 anys que ho estan fent! El mateix dia en què ho van anunciar, el Consorci d'Educació i Ensenyament hauria d'haver sortit a defensar que a Barcelona ja hi havia escoles amb propostes semblants. Ens han tolerat, però ningú ens ha recolzat. Potser ni ho saben.

-Dos caps de llista i sis regidors dels partits que es presenten van estudiar als jesuïtes de Sarrià.-L'Evangeli -i no sóc creient- diu: «Pels seus actes els coneixereu». El discurs ideològic pot ser diferent però a l'hora de la veritat les diferències es difuminen, i en part és perquè gairebé tots procedeixen d'un context familiar semblant.

-En tot cas, ¿què li falta a l'escola d'aquí per ser la d'Hèlsinki?

-¡Això donaria per a una tesi doctoral! Tenim la tradició i les potencialitats, però no les fem servir perquè hi ha una concepció decimonònica de l'Administració. Com que l'educació és una àrea de lluita ideològica, ho volen controlar tot. Et diuen què hem de fer els mestres, quins continguts, quins horaris, quin currículum, fins i tot les cançons que han de cantar els nens. ¿Què es desprèn d'això?

-¿Què se'n desprèn?

-Una escola dependent, i per tant, la desprofessionalització dels mestres i, en última instància, el fracàs escolar.

-Faci un repàs de la tradició que no s'aprofita.

-El 1908, l'alcalde de Barcelona Albert Bastardes va aprovar el pressupost de cultura per construir les primeres escoles públiques, laiques i coeducatives. Barcelona també va estar en l'origen dels moviments de renovació pedagògica, de les escoles d'estiu de la República, va ser la primera seu de l'Associació de Ciutats Educadores. ¿Per què no s'ha explotat aquell llegat? ¿Per què tenim un Consorci d'Educació que és una oficina descentralitzada del Departament d'Ensenyament?

-Contesti vostè.

-Jo reclamo una Administració quilòmetre zero. Les escoles han d'estar sota control municipal. Hi ha d'haver un únic organisme, el Consorci d'Educació, que reguli l'espai educatiu de la ciutat.

-Segueixi dictant deures.

-Aquesta Administració hauria de posar les condicions perquè la comunitat educativa fes el canvi. Els professionals de l'ensenyament han de tenir l'autonomia i el reconeixement per poder decidir. Amb l'aparició d'internet, s'han trencat els conceptes d'espai i temps educatius, i una situació diferent requereix una resposta diferent. S'ha de refundar l'escola pública.

-¿Algun alcaldable amb voluntat refundadora a l'horitzó?

-Les paraules es demostren amb fets. Entre el 2004 i el 2008, quan el tripartit va crear més de 300 escoles sense història prèvia i van entrar 2.000 mestres, van tenir l'oportunitat d'establir les bases d'un sistema educatiu diferent. I es va perdre l'oportunitat. Les escoles públiques que vam començar en aquella època vam intentar fer les coses de manera diferent perquè ens ho vam imposar.

-Altres públiques han acabat limitant-se a donar assistència.

-Aquí hi influeix molt la ideologia. La guetització no és només un problema d'escoles concretes, sinó també dels processos de control de la matrícula. Pots afavorir uns criteris de distribució d'alumnes que reparteixin els problemes. El mandat és educar tothom, sense discriminació, i les retallades compliquen el suport a la població escolar amb problemes d'aprenentatge o socioeconòmics, que en alguns centres de la ciutat puja a un 60%.

-I hi ha Wert i la LOMCE. En una Catalunya independent s'ho estalviarien.

-Podria sortir un d'aquí. Jo sóc partidari de la independència, però els que la proposen tenen interessos diferents respecte a l'escola.

-Total: ¿sap a qui votar?

-He sigut un votant fidel durant molt de temps, però en aquests moments tinc els meus dubtes.

Notícies relacionades

-Ada Colau porta el seu fill al seu centre. ¿Un punt a favor seu?

-Com a mare d'alumne hi tinc una relació fantàstica. I sento respecte pels nous fenòmens polítics, perquè plantegen una nova relació entre els ciutadans i l'Administració. Però també vénen els fills d'un secretari general de Benestar Social, i la relació és igualment excel·lent, ¿eh?