Balmón reivindica el paper de l'AMB com a parallamps de la crisi

Antonio Balmón, alcalde socialista de Cornellà, va aprofitar ahir la seva presència com a convidat dels esmorzars del Fòrum Primera Plan@ per treure de la penombra la gestió injustament oblidada de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i reivindicar la tasca crucial que aquesta administració ha realitzat per esmorteir l'impacte social de la crisi. L'AMB, va explicar Balmón, vicepresident executiu d'aquest organisme, «no ha retallat pressupostàriament cap de les seves principals activitats, no hi ha hagut retallades ni en transport públic, ni en control de la qualitat de les aigües o de l'aire». Però, va afegir, a aquestes feines l'AMB hi ha sumat una nova missió, que gràficament va definir com la de garantir la «sostenibilitat social». Aquí estan, per exemple, els 160 milions d'euros destinats a polítiques socials, per combatre problemes tan inimaginables abans de la crisi com la pobresa energètica.

«L'Àrea Metropolitana de Barcelona és una administració molt desconeguda, però si de sobte decidíssim no fer res, es notaria, això segur». La conferència, en certa manera, va tenir una mica d'això, d'ucronia, d'imaginar Barcelona i els municipis del seu entorn sense una administració que coordinés i optimitzés les seves polítiques. El pressupost de l'AMB (en volum, el tercer més quantiós de Catalunya) parla per si mateix. Són 1.500 milions d'euros, dels quals només un 5% es destinen a despeses de personal. La resta són polítiques sobre el terreny.

Al compte de resultats de la gestió metropolitana hi figura, per exemple, la salut mediambiental del Llobregat, que fa no gaires anys era més un miasma que un riu. Ho va citar Balmón en la seva exposició. A això es dedica l'AMB. Però ahir, l'alcalde de Cornellà es va entretenir més a destacar una altra de les funcions de l'organització supramunicipal, la mobilitat, la gestió del transport públic, des del seu punt de vista tan important com ho pugui ser la sanitat o l'educació.

Que el preu dels viatges metropolitans no pugi el pròxim curs és una mesura social, va dir. Vénen anys -va lamentar- de sous baixos, i el transport no hauria de penalitzar encara més les economies familiars. En aquesta línia, va subratllar la importància que, per sobre dels seus colors polítics, els ajuntaments metropolitans hagin sumat forces a l'AMB. Els beneficis són majúsculs. «Una ciutat com Cornellà, per si mateixa, no es podria permetre tenir metro i tramvia», va il·lustrar.

LA BROMA DE LA L-9 / De Balmón sempre es pot celebrar que no acostuma a mossegar-se la llengua. Ahir no va ser una excepció. Després de la seva encesa defensa del transport públic metropolità com a eina de cohesió social no va tenir manies a expressar la seva opinió sobre la línia L-9 del metro. El director d'EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, li va preguntar si aquesta infraestructura no s'hauria d'haver planificat d'una manera més modesta, si no ha acabat per convertir-se en l'equivalent metropolità de l'AVE, una obra excessiva. «La L-9 va ser primer una broma», va ironitzar. Va criticar que el conseller Felip Puig, amb Jordi Pujol com a president, la presentés com a projecte no gaire abans d'unes eleccions autonòmiques, gairebé com si aquest fos «un país de nou-rics». «Després -va reconèixer-, el tripartit no va tenir el coratge» de ressituar les coses al seu lloc oportú. «Ara tots som presoners d'aquells errors». I el pitjor serà, va afegir l'alcalde de Cornellà, el que vindrà després, un cop estigui finalitzada la L-9- «El problema serà l'explotació quotidiana de la línia», va predir.

Tampoc es va mossegar la llengua quan se li va preguntar si, vist que ja fa 11 anys que està en el càrrec d'alcalde i que opta a la reelecció, no seria una mesura adequada la limitació de mandats municipals. «No, seria millor que se'n vagin els que tinguin limitades les seves capacitats per ser alcalde».

Amb tot, l'eix de la intervenció de Balmón a Primera Plan@ era un altre, destacar la feina silenciosa però indispensable de l'AMB, que en temps de crisi s'ha revelat com un eficaç parallamps social. «Si algú no pot accedir a l'aigua, a la sanitat, a l'educació o a la mobilitat, no hi ha dignitat», va afirmar. Que algunes administracions o administradors públics hagin perdut a Espanya «el nord de l'ètica» és una catàstrofe, va explicar Balmón, i per això, per contrast, va destacar el bon ús que l'AMB fa dels seus 1.500 milions de pressupost anual, i a més amb un nivell d'endeutament molt moderat. Dins del capítol de polítiques socials va destacar que unes 15.000 famílies de l'àrea metropolitana han percebut ajudes per esquivar els efectes de la pobresa energètica, directament per evitar els talls en el subministrament domèstic dels serveis bàsics en ple hivern.

Balmón, en essència, va fer una defensa del paper que han jugat els municipis quan les coses s'han esguerrat, ja sigui de forma conjunta a través de l'AMB o cadascú dins de les possibilitats dels seus respectius ajuntaments.

Notícies relacionades

Barcelona deixarà de multar les prostitutes i castigarà més els clients i publicitar sexe de pagament

Caballé i Mercury es retroben a les Glòries

PLANS D'OCUPACIÓ / «En aquesta crisi ens hem sentit sols», va criticar. A Cornellà, va posar com a exemple, s'han impedit uns 400 desnonaments perquè l'ajuntament i diverses associacions (i també algunes entitats financeres, no totes) han donat un cop de mà, no perquè l'Administració central ni l'autonòmica hagin col·laborat. I una cosa semblant ha passat amb els plans d'ocupació, una altra política més víctima de les retallades. Els municipis metropolitans han suplert aquesta incompareixença de les administracions realment competents en aquesta matèria i han donat feina a més de 4.000 persones en plans d'ocupació.

Balmón, amb el bagatge de dirigir un dels municipis econòmicament més sanejats d'Espanya, va concloure que tot això és el que en realitat està en joc en les pròximes eleccions municipals. No una altra cosa. La cita amb les urnes del 24 de maig no en tindrà res de plebiscit, va advertir.