Vanitat de vanitats

Bodegons i vanitas del Barroc reescrits per artistes del segle XXI. Una vintena de representacions del sentit efímer de la vida, la limitació del temps, la implacable certesa de la mort. Pura al·legoria expressada en olis sobre tela i sobre fusta, tècnica mixta i acrílics, fotografia, grafit i fins i tot paper perforat. És l'essència de l'exposició col·lectiva que presenta la galeria N2 amb un títol sense falsedats: Bodegones & Vanitas.

La mostra és fruit de l'estudi de les tendències que existeixen dins del món de l'art. Unes tendències que, segons el parer de Josep Anton Carulla, director i propietari de la sala, avança cap un ressorgiment del classicisme, un nou neobarroc transfigurat per la influència de les noves tecnologies. «Els bodegons van ser un gènere estrella en la pintura barroca holandesa -recor­da-. Constituïen símbol d'abundància i poder, però també al·ludien a la brevetat de la vida amb els seus animals morts, els seus objectes inanimats, les seves flors pansides i les seves fruites podrides. I de forma més òbvia, en el cas de les vanitas, amb la presència d'una calavera».

Aquest va ser l'encàrrec que van rebre els artistes d'aquesta mostra col·lectiva, el fil conductor: reinterpretar l'ànima de natures mortes i vanitas respectant-ne certs criteris -unes dimensions semblants a aquelles obres d'art del passat-, però amb absoluta llibertat pel que fa als formats i les formes. El resultat és una cuidada selecció de peces molt personals d'un variat grup de creadors, gairebé tots col·laboradors de la galeria i alguns nous talents que s'estrenen amb aquesta col·lectiva. L'exposició suma actius a l'incloure quatre obres d'un parell de pesos pesants del món de l'art ja desapareguts: Víctor Mira (1949-2003) i Benjamín Palencia (1894-1980), del qual es pot veure un bodegó cubista del 1924.

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

ANTÍTESI / La mort i la vida conviuen en el tríptic fotogràfic que presenta Carlos Puig en la mostra amb el títol Vanitas vanitatum omnia vanitas (Vanitat de vanitats, tot és vanitat). «He volgut confrontar la decadència d'una calavera amb la bellesa del cos nu de l'actor i model francès Matthieu Charneau», explica Puig.

És un exemple del mostrari d'obres que exhibeix la N2, tan heterogeni i dispar com diferents en són els autors. Alguns són ja cèlebres, com Marcos Palazzi, Gonzalo Goytisolo, Mario Soria i Julio Vaquero. Altres gairebé mediàtics, com Gino Rubert. Famosos com a poetes (Juan Bufill) o com a grafiters (Sixe Paredes). Reconeguts per haver creat un nou llenguatge amb paper perforat (Amparo Sard). I talents amb futur com ara Jafet Blanch, Luis Feo, el duo Crajes i Jaime Lieberman.