L'avi de totes les mani festacions

La seva cara i el seu bastó són inconfusibles. Mai o gairebé mai falla. I això es nota. Tots o gairebé tots els que també estan sempre o gairebé sempre (la majoria fills del 15-M) el saluden afectuosament. «¡Hola, Pere!» «Pere, ¿com va?» «Pere, ¡ja m'han explicat això de la multa!» Els que l'abraçaven, dimecres, eren les joves que esmorzaven davant del Macba, en un descans en la jornada de protesta feminista, però es repeteix gairebé diàriament en qualsevol protesta al carrer «per una causa justa» a la ciutat. La multa a la qual es refereixen és la que li ha imposat la Guàrdia Urbana «per infracció de l'ordenança municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana en l'espai públic», per estar «entre dues i tres hores» davant la seu del districte de Sants «efectuant -diu la denúncia- càntics i crits de consignes reivindicatives, utilitzant un amplificador de gran potència que pertorbava el descans i la tranquil·litat dels veïns».

El motiu que el 24 de juliol passat va empènyer Pere Cuadrado a passar-se «entre dues i tres hores» dret al carrer, aguantant el bastó i els seus 67 anys, va ser el quart intent de desnonament, aquell matí, de la Irene i els seus tres fills de 14, 7 i 4 anys a la Zona Franca, barri amb el qual té una gran vinculació, ja que hi va viure molts anys. Recorda amb detall el dia que van col·locar la primera pedra del primer ambulatori del barri, després de dos anys de mobilitzacions. «Aspiro a una Barcelona diferent, a la justícia social. Abans i ara», explica l'home. Abans, de jove, lluitava pel seu barri. «No només per l'ambulatori, vam lluitar per tot; com amb la batalla per la incineradora», recorda. Quan treballava en el metall («em vaig quedar de fresador, els sindicalistes no prosperàvem»), pels drets laborals; contra el franquisme, un aspecte que el va fer passar per la presó més d'una vegada; i ara, ja jubilat i veí des de fa anys del Raval, ho segueix fent fins i tot amb més empenta.

SEMPRE PRESENT / En els últims anys resulta realment estrany no trobarlo en qualsevol protesta. Contra les retallades socials, contra els desnonaments, contra la reforma de les pensions, a la Ciutat de la Justícia en suport als detinguts durant les vagues generals, contra la pujada de les tarifes del transport públic... «Els policies em coneixen. Em saluden. El dia de les multes no em van identificar, però és clar, tampoc calia, sabien perfectament qui sóc, perquè no m'amago», explica. Parla de les multes, en plural, perquè en la mateixa concentració li'n van caure més d'una. Per causar soroll -la citada- i per «no atendre un requeriment de l'autoritat».

Els agents el van advertir «en dues ocasions perquè estava molestant amb un aparell amplificador amb una actitud provocadora davant dels policies; va causar molèsties a les persones que treballaven a l'oficina d'atenció ciutadana, als baixos de l'edifici, i als usuaris del servei», indiquen fonts municipals.

El denunciat, testimonis presencials i les imatges -la primera que il·lustra aquest reportatge, cedida per la PAH- mostren el Pere empunyant un megàfon dels de tota la vida. Sobre l'actitud provocadora que li atribueixen els agents, l'home ho confirma somrient. «Per descomptat que em van dir que me n'anés i no me'n vaig anar. Estaven els companys a dalt negociant un lloguer social», explica l'home, que mai dubta a l'hora de posar-se davant dels joves quan la policia carrega a les manifestacions. Ho fa, diu, per protegir-los: «Ells són el futur. Jo ja sóc vell, no tinc por».

A QUALSEVOL HORA / «Ell ens cuida a nosaltres i nosaltres a ell. El Pere és un referent de lluita», assegura la Mònica, membre del col·lectiu Fotomoviment, grup d'activistes forjat a la plaça de Catalunya durant el 15-M, que segueix, fotografia i difon per les xarxes les protestes socials de la ciutat. «Li truques a les onze de la nit i surt del llit i ve», explica la jove referint-se a una protesta, dijous a la nit, contra un altre desnonament. Sobre com porten aquesta plena disponibilitat a la lluita la seva companya sentimental i els seus fills -té tres fills i quatre néts-, el Pere diu que bé: «Hi estan acostumats, sempre he sigut així».

Notícies relacionades

Els amos de l’Apolo, una de les opcions a les nits del Fòrum

Un home mort i diversos ferits greus durant la revetlla

El Pere va arribar a Barcelona amb la seva família quan tenia dos anys. «Vam venir  d'Almeria i vam anar directamente a les Missions, a Montjuïc, com tots. Jo formo part dels altres catalans de Candel», explica l'home, que guarda i comparteix molts records d'aquella època. «Després vaig viure a les cases barates d'Eduard Aunós, d'allà ve la meva vinculació amb la família de la Irene, a la qual van intentar desnonar per quarta vegada el dia de les multes», prossegueix l'home, que mostra un retall d'aquest diari amb una fotografia de la visita de l'alcalde franquista Enric Massó a les barraques de Can Tunis, el 1974. «Jo vaig ser el president de l'associació de veïns», evoca.

Parla assegut a l'esglaó davant del Macba, davant del grup de joves. Camina a poc a poc i amb bastó, però sense por. Sempre amb el mòbil a la butxaca, per si el necessiten en algun lloc. «Jo no veig les convocatòries per internet, a mi m'avisen», conclou. I tant si l'avisen.