BCN salda el compte pendent amb Gràcia a la Ronda del Mig

La Ronda del Mig (antigament, Primer Cinturó) és un invent centenari, de quan León Jaussely va guanyar, l'any 1903, el concurs convocat per l'ajuntament que tenia com a objecte cosir amb un gran vial la vella Barcelona amb els pobles que anava engolint, com Horta o Sarrià. El projecte va anar passant de mà en mà, fins que el 1969 van començar les expropiacions de terrenys. Eren temps de porciolisme, d'un urbanisme desarrollista, allunyat de l'ús de vianants de la via pública. Amb Pasqual Maragall aquesta percepció del carrer va canviar, i va començar una llarga travessia per transformar aquella artèria en una dissimulada ronda interior. S'ha anat reformant per trams, i el 2015 s'emprendrà l'únic que queda pendent, entre la plaça de Lesseps i el carrer de l'Escorial.

La notícia la va donar ahir Alberto Fernández Díaz, que per enèsima vegada en aquest mandat s'enfundava el vestit d'alcalde per anunciar un acord amb el govern municipal. El líder del PP informava d'un projecte llargament esperat pels veïns, que en els últims anys han contemplat i lamentat com l'ajuntament s'escudava en les fracassades línies 9 i 10 de metro per no emprendre aquesta obra, ja que allà al mig hi havia d'anar la parada de Muntanya. Per a més desesperació dels residents a Gràcia, als dos extrems, al Guinardó i a Sant Gervasi, sí que li ha anat rentant la cara.

APARCAMENT ANUL·LAT / El projecte seguirà l'esperit de les reformes portades a terme en els altres: treure espai al cotxe per donar-lo als vianants. D'aquesta manera, la Ronda del Mig passarà allà de vuit carrils a sis, cosa que farà guanyar a les voreres un metre i mig a cada extrem. Es perdran els laterals d'aparcament, una carència que es podrà solucionar amb la construcció, ja aprovada, d'un pàrquing de 276 places a la zona dels jardins de Menéndez y Pelayo, just on hi havia d'haver la boca del subterrani.

Fernández Díaz va culpar del retard els incompliments de l'anterior govern, format pel PSC i ICV-EUiA. Va recórrer a l'hemeroteca per recordar que va ser el març del 2005 quan es va crear la comissió de seguiment del projecte, on estaven representats el consistori, els veïns i els comerciants. Des d'aleshores, han vist com la reforma d'altres trams de la Ronda del Mig passaven al davant sense que es mogués res a la seva zona, malgrat que l'any següent es va firmar un document de criteris rectors per a la redacció del projecte de remodelació d'aquest eix entre la via Augusta i Escorial.

Fernández Díaz va assenyalar ahir que aquest projecte no es va incloure en l'acord sobre les inversions del 2013 que va forjar amb el govern de Xavier Trias perquè aquesta obra no coincidís amb la que s'executa entre Mandri i Balmes. D'aquesta manera, tan bon punt s'acabi aquesta última, està previst que la piqueta es traslladi més enllà de Lesseps per emprendre aquesta nova iniciativa. El dibuix definitiu inclou una mitjana enjardinada que seguirà el disseny del que ja es pot veure a l'altre costat de la plaça, aquella filera de palmeres -l'arbre que menys manteniment requereix- que es perd fins a Balmes. Està previst també ampliar el nombre de passos de vianants i renovar tant la il·luminació com el mobiliari. L'objectiu final no és altre que enterrar la vella cicatriu que aquesta ronda ha suposat per a tots els barris que travessa, des de la plaça de Cerdà, fins al barri del Congrés i els Indians, a Sant Andreu.

OPERACIÓ PÀRQUINGS / Està previst que les obres comencin a principis de l'any que ve i que estiguin acabades a mitjans del 2016. Costaran vuit milions d'euros, que sortiran de la recent privatització parcial de la gestió dels 26 aparcaments més rendibles de la ciutat, el 60% de les accions dels quals han quedat en mans de Saba, que fa tres mesos va fer pública la seva oferta de 232 milions per l'empresa, 72 més del que el consistori esperava.

Notícies relacionades

Les obres del Camp Nou mantenen l’horari 24 hores fins que falti un mes per a l’estrena

La diputació traslladarà oficines a un edifici tancat des del 2010

Aquests diners també serviran, a més de per construir vivenda pública, per finançar, amb cinc milions d'euros, la construcció de la nova escola Massana a la plaça de la Gardunya, anunci que també es va encarregar de realitzar el líder del Partit Popular a Barcelona el 8 d'octubre passat.

De la mateixa manera, l'esperada ampliació de l'Hospital del Mar, que hauria d'anar a càrrec de les arques de la Generalitat, s'executarà també gràcies als diners obtinguts per l'ajuntament amb Bamsa, companyia que ha nascut de l'acord de PP i CiU, que en aquesta ocasió, van comptar amb el concurs d'Esquerra Republicana en el ple.