Un barri amb arrel medieval

Des de l'època medieval fins a l'enderrocament de les muralles al segle XIX, els laberíntics carrerons i places dels cèntrics barris de Santa Caterina i de Sant Pere formaven el Quarter de Sant Pere, la zona més desconeguda de Ciutat Vella, a la qual un grup d'historiadors coordinats per Josep Maria Vilumara i Fàtima López han dedicat un assaig publicat per Viena Edicions que porta per subtítol La història d'un barri amagat.

El Quarter de Sant Pere, de gran auge a l'edat mitjana per la seva congregació de gremis artesanals, se situa al voltant del desaparegut convent de Santa Caterina, on avui emergeix el turístic mercat rehabilitat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, i de l'antiga localització del monestir de Sant Pere de les Puel·les, al carrer de Lluís el Piadós, on perviu la parròquia del mateix nom, avui envoltada de les terrasses de les cafeteries pròximes.

«És una zona molt poc coneguda de la capital catalana, malgrat haver estat un barri essencial per a la història de la ciutat quan va necessitar expandir-se fora del recinte romà. Conté un immens patrimoni artístic i cultural, que concentra institucions de renom, com el Palau de la Música Catalana», detallen al pròleg Vilumara, especialitzat en patrimoni industrial, i Fàtima López, doctora en Història de l'Art de la Universitat de Bar- celona i membre del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis (Gracmon), referent en l'estudi del modernisme.

Vestigis

És una àrea en què es va expandir la indústria tèxtil per la seva proximitat amb el Rec Comtal, cosa que fa que encara s'hi trobin empremtes d'antigues fàbriques. Vilumara i Jaume de Bargas, de la junta directiva del Gremi de Serrallers (manyans), dediquen un capítol a les singularitats històriques del Quarter de Sant Pere. «A finals del segle XIX i principis del XX, un dels oficis més estesos era el de planxadora a causa de l' increment de les fàbriques tèxtils, que en les últimes dècades han anat desapareixent», expliquen.

El llibre emprèn un recorregut cronològic i també temàtic prestant especial atenció a la influència que van tenir a la zona les fàbriques Pujol, Cantarell, Escuder, Formentí, Ribas i Vidal i Vilumara, fundada per avantpassats de l'autor.

El creixement demogràfic de la zona va arribar al segle XVIII a uns extrems impensables, cosa que va ser la causa de més d'una epidèmia. La desamortització de 1835 no va alliberar terra per a usos socials, sinó per aixecar fàbriques de preats teixits de seda.

En la primera dècada del segle XX hi va haver un esdeveniment transcendental: el pla urbanístic que va donar lloc a l'obertura de la Via Laietana. Es van enderrocar  2.199 vivendes i 82 carrers van desaparèixer amb el cost social que això va suposar. La Via Laietana va significar la divisió del centre històric en dues meitats: el Gòtic, d'una banda, i els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, de l'altra. «Es van destruir àrees històriques com les places del Mercat i la de l'Oli i l'inici del carrer de la Bòria», es recorda en el primer capítol.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Els objectius d'aquesta metamorfosi responien a mesures higièniques, a la necessitat de connectar millor la ciutat amb el port i a la voluntat de crear un centre històric monumental d'interès turístic. El canvi va complir les expectatives, però els carrers del Quarter de Sant Pere se se salven d'estar en la primera línia de visites, llevat d'excepcions com el Palau de la Música, construït entre el  1905 i el 1908 per Lluís Domènech i Montaner.

El barri, no obstant, està recuperant l'ambient artesanal i artístic d'abans amb l'obertura de tallers, de galeries i de petites botigues dedicades a productes exclusius fets a mà.