Més motos que mai

El motorista està acostumat a aparcar a la porta. De casa, de la feina, del bar, del gimnàs, del cine. Els hàbits vinculats a la mobilitat ajuden a organitzar el trànsit, perquè d'alguna manera tothom es coneix i les sorpreses són les mínimes; per això al nou, el ciclista, li costa tant integrar-se. Els costums, no obstant, poden ser mals companys de viatge quan el tauler canvia: en una Barcelona en què hi ha més motos que mai, els responsables d'Urbanisme s'imaginen voreres sense obstacles perquè el vianant passegi sense entrebancs ni sobresalts.

En els últims 20 anys, el nombre de turismes a la capital catalana ha baixat el 6,5% (a finals del 2012, últim registre conegut, n'hi havia 584.848), mentre que les motocicletes han augmentat el 63,3%, i ja són un total de 296.618. I van pujant. La ciutat disposa de 56.722 places d'aparcament per a motos, el 97% en superfície, i el 3% en pàrquings subterranis. Barcelona és la ciutat europea amb més motos per habitant, només superada en nombre per la caòtica Roma. A les 300.000 censades s'hi han de sumar les més de 50.000 que hi entren diàriament des de tota l'àrea metropolitana, i afegir-hi les de lloguer, un negoci turístic a l'alça. Amb tot, només el 16,2% dels motoristes trobaran a la ciutat un lloc on deixar la seva màquina. La resta, a buscar-se la vida.

POSTAL INSÒLITA / N'hi ha prou de fer una passejada per l'Eixample i Ciutat Vella per adonar-se de la precarietat de l'estacionament dels vehicles de dues rodes. La conversió dels barris vells en zones de vianants, la reforma de grans avingudes i la voluntat de deixar lliures d'obstacles els corredors per a vianants generen les imatges que acompanyen aquestes línies i que configuren, segons el RACC, una postal «insòlita a Europa que obliga Barcelona a trobar solucions per si mateixa perquè no hi ha bones pràctiques d'altres ciutats que es puguin imitar». Lluís Puerto, responsable tècnic de la fundació del club automobilístic, admet que en aquestes situacions «en què són els altres els que et copien a tu» és molt difícil trobar «la millor resposta al problema».

Al motorista no li agrada que ningú posi en dubte la seva llibertat de moviment. Ho va intentar Jordi Hereu el 2010 amb una prova pilot al Poblenou, el primer barri a expulsar els motoristes de totes les voreres. Allò no va sortir bé. O no hi va haver temps per calibrar-ne l'èxit, ja que CiU, menys d'un any després, va aixecar el veto quan va entrar a l'ajuntament. De moment s'imposa l'anar tirant, amb una Guàrdia Urbana que només multa en casos extrems perquè, d'una altra manera, la carnisseria seria bíblica.

Les matriculacions entre el gener i el maig d'aquest any, a més a més, estan en nivells del 2010 després de gairebé un lustre de descens. Amb la pujada del transport públic, el gener d'aquest any, d'una mitjana del 5%, l'associació Promoció del Transport Públic va advertir que molts acabarien comprant una moto perquè surt més econòmica que el bus o el metro. Si es comparen els cinc primers mesos del 2013 i el 2014, les vendes han pujat gairebé el 6%, amb 5.110 matrícules més. Puerto corrobora aquesta opinió. Segons la seva manera de veure-ho, la moto és una «alternativa de mobilitat privada amb molts avantatges, també econòmics».

A LA CAÇA D'UN LLOC / Aparcar en l'entorn de Santa Caterina és impossible de dilluns a divendres. Les motos s'amunteguen a les voreres, i la majoria incompleixen l'ordenança. Passa el mateix a la plaça de Catalu-nya, on queda poc marge per ampliar el nombre de places, o a les cruïles de la rambla de Catalunya. Ja no diguem en el tram central de la Diagonal. La futura reforma mantindrà l'estacionament, però n'hi cabran moltes menys que abans. Està per veure com es redistribuiran pels carrers que travessen l'avinguda. A Balmes, en el tram que s'està renovant entre la plaça de Molina i la Diagonal, una de les voreres ja està completada. L'ample que s'ha guanyat ha estat ocupat per les motos, que si abans aparcaven en paral·lel a l'asfalt, ara ho fan en semibateria, fet que converteix en inútil una millora que pretenia dotar el vianant de més espai. Com l'aigua fa amb rius i meandres, adaptant-se i buscant lloc per tot arreu, la moto aprofita qualsevol nou espai per apropiar-se'l.

Notícies relacionades

Barcelona canvia el model d’adjudicació dels xiringuitos de platja per frenar les subhastes milionàries

La plaça dels somriures

Al passeig de Gràcia s'han pintat algunes places per estacionar-hi, però són insuficients. A Sant Joan s'estan ampliant voreres, i amb les obres a mitges, ja hi ha motos que estrenen el nou lateral a falta de senyalització que ho prohibeixi. Fins i tot davant de l'ajuntament, a la plaça de Sant Miquel, un aparcament amb sis places sol estar ocupat per una dotzena de motos.

L'alcalde, Xavier Trias, sol vincular el futur de la mobilitat i els desplaçaments urbans amb la moto elèctrica, però primer s'hauria de pensar a fer-li un lloc.