A la recerca d'Hermes

En la mitologia grega, Hermes, fill de Zeus i Maia, era el missatger dels déus, protector de viatgers i comerciants, de les arts i les ciències. També va ser, narra la llegenda, artífex de la fundació de Barcelona, a la qual va arribar amb el seu germanastre Heracles (l'Hèrcules dels romans) després de buscar el velló d'or amb Jàson i els argonautes. Faules a part, el cert és que la seva figura alada apareix representada de forma reiterada en edificis i llocs significatius de la ciutat. Una exposició reflecteix aquesta presència divina, omnipresent però gairebé desconeguda.

La mostra fotogràfica -que estarà a la Fundació Setba fins al 13 de setembre- es titula Caçadors d'Hermes. Els autors són un grup de bloguers units per una afició comuna: rescatar de l'oblit la Barcelona més oculta i oblidada. Ells són Enrique Camós, Ángeles Durán, Jordi Casadevall, Roger Messa, Andrés Paredes, Neus Prats, Núria Manchado, Marian E. Oviedo, Albert Muñoz, Xavi Soro i Alba Vendrell. Els dos últims pronunciaran una conferència, el 17 de juliol (19.30 hores. Gratuït), al voltant de la figura d'Hermes a Barcelona.

CLAUS / Caçadors d'Hermes convida a descobrir el déu olímpic -anomenat Mercuri en la mitologia romana i Thot en l'antic Egipte- en façanes i patis, reixes i monuments. I brinda claus per identificar-lo. Pel pètasus (casc amb ala ampla o amb ales que usava per protegir-se del sol durant els viatges). Per les seves sandàlies, també alades. I pel caduceu que li va regalar el seu germà Apol·lo amb dues serps entrellaçades.

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Barcelona creu probable que el Barça jugui a Montjuïc «uns quants mesos més»

Les carreteres catalanes participen en l’entrenament de la IA per a la conducció autònoma

L'exposició també ofereix pistes per trobar-lo en edificis i espais de la ciutat. Pistes relacionades amb les funcions de la deïtat. Com a missatger dels déus i patró dels viatgers, Hermes està representat en llocs relacionats (en l'actualitat o en el passat) amb els correus, els viatges i el transport, com en la institució portuària.

Com a déu del comerç i els intercanvis, ocupa un lloc destacat en immobles o carrers relacionats amb activitats financeres i industrials, com el rosetó del passatge del Crèdit i la façana del Banc d'Espanya. En el seu paper de Thot, déu de la saviesa, se'l pot trobar en institucions científiques i acadèmiques, com al Col·legi de Pesadors i Medidors. Per la seva habilitat en l'art d'interpretar els significats ocults (d'aquí ve la paraula hermenèutica), la seva figura es troba en llocs relacionats amb les ciències ocultes i les societats secretes (com l'edifici que ocupa el Centro Galego). Com a guia de les ànimes que viatgen al regne dels morts, la seva presència està assegurada als cementiris. I finalment, com a protector de bandolers i saltejadors, la seva representació més infantil es troba en el monument del passeig de Lluís Companys.