Ricard Estruch: «Els veïns de Gràcia fan vida al carrer»

Ricard Estruch (Barcelona, 1949) presideix la Fundació Festa Major de Gràcia des del 2007, entitat que va guanyar la Creu de Sant Jordi el 2012. Al maig, Estruch deixarà un càrrec que l'ha vinculat encara més al barri on va néixer. Com a reconeixement a la seva trajectòria durant aquest temps, el 9 d'abril va rebre el Premi d' Honor de la Vila de Gràcia.

-La Festa Major de Gràcia és una de les més cèlebres de Barcelona.

-I de Catalunya. És una festa major de prestigi i està reconeguda per la Generalitat com a festa d'interès nacional. Farà 200 anys d'aquí uns quatre o cinc anys.

-¿Quins són els seus orígens?

-Es remunten a l'època en què Gràcia era una vila dels voltants de Barcelona, un petit poble dels afores de la ciutat. Per agrair la bona collita es feien, cap al 15 d'agost, unes petites festes populars en què s'adornaven les portes i finestres amb branques seques i flors i s'organitzaven àpats per als veïns.

-Era a finals del segle XIX.

-Sí. I aquesta tradició es va anar adaptant de mica en mica. Nosaltres sempre vam voler respectar aquests orígens, per això, des de fa uns 15 anys, vam organitzar també un concurs de balcons i portals, a part del dels carrers. Volem recordar que els inicis de la Festa Major de Gràcia van ser molt humils i molt familiars.

-La Fundació, fundada el 1955, prepara la festa durant nou mesos.

-És veritat. El que es veu del 15 al 21 d'agost és només una exposició de tot el que fem durant l'any. La preparació de la festa dura el mateix que dura un embaràs i s'hi involucren unes 500 persones de diverses associacions veïnals. L'important és el que passa abans del 15 d'agost.

-¿I què passa?

-Doncs que els veïns de Gràcia, als seus locals, treballen junts, es reuneixen, comparteixen inquietuds. En definitiva, es crea teixit veïnal. Hi participen també persones amb discapacitat, gent molt gran, nens molt petits, veïns que no tenen ni idea d'art ni de disseny...

-¿Quants carrers del barri formen part de la Fundació?

-Uns 18 o 19, cada un està representat per un patró. Després hi ha persones rellevants dins el barri que donen la seva opinió com un carrer qualsevol i també una directiva d'entre sis i nou persones.

-¿Quina és la singularitat del barri?

-Que fem vida al carrer. Tot ho celebrem al carrer, ja que estem molt vinculats a les agrupacions de cultura popular. Hi ha gent que no entén que un diumenge al matí es llancin coets. Es pensen que això és un barri residencial, i no. També em preocupa que Gràcia perdi la seva identitat, ja que s'ha posat molt de moda. La seva gent és de classe treballadora i no pot pagar certs lloguers.

-Just quan rep el Premi d'Honor de la Vila de Gràcia plega.

-Deixo només la presidència de la Fundació. Tinc 65 anys, estic cansat. És un càrrec que requereix molta dedicació. M'emporto amb mi el premi del dia 9, veure tota la sala de l'Ajuntament plena de gent dreta i aplaudint. Va ser molt emotiu.

-Vostè és dissenyador de llums.

-Sí, i he vinculat el meu ofici amb la Festa Major. De fet, el carrer que fins fa dos anys portava, Joan Blanques de Dalt, destacava sempre per les il·luminacions, per les ornamentacions molt oníriques. Integràvem l'ornamentació amb la llum. Hi ha altres carrers que ens han començat a imitar.

Notícies relacionades

BCN adjudicarà quatre pisos de 21 metres quadrats

Desallotjats els últims inquilins de les Cases Barates

-¿Han guanyat premis?

-I tant. Durant uns 11 o 12 anys, vam estar situats entre els tres primers premis. I vam guanyar quatre vegades el primer.