El temple del bon cine en versió original

Al cor del barri de Gràcia hi ha un dels principals referents culturals de la ciutat. Els Cines Verdi (carrer de Verdi, 32), que en un primer moment eren un teatre on es projectaven pel·lícules, el Teatre Moratín, van patir diferents canvis fins a convertir-se en les sales actuals.

Durant la guerra civil, les instal·lacions van ser ocupades per fer-hi un menjador social per als més desafavorits. Quan va acabar el conflicte, la sala es va convertir una altra vegada en un cine, fins que als anys 70 va començar a emetre pel·lícules S, cosa que el va empènyer a una gran decadència.

«El 1982 vaig saber que anaven fatal i me'n vaig fer càrrec», afirma Enric Pérez, el propietari actual de les sales.

Proposta de Maragall

Amb Pérez hi va entrar la versió original i el cinema d'autor. Aquesta nova etapa es va imposar amb èxit, tant que pocs anys més tard es va reformar la sala central i es van construir dos espais nous. El negoci va continuar creixent i, el 1992, la sala de festes que hi havia al pis superior dels Verdi va passar a ser propietat de Pérez, i va donar lloc a dues noves sales.

«El 1994 es va parar aquí Pasqual Maragall i em va dir que havia de fer més cines, que al darrere del nostre edifici hi havia una fàbrica industrial abandonada que es podia aprofitar», comenta Pérez. I així va ser. Un any més tard va néixer el Verdi Park, que va rebre aquest nom perquè a la zona hi havia arbres i a més a més servia per diferenciar-se de les sales principals.

Els Cines Verdi atrauen un públic que busca pel·lícules alternatives. «Aquí hi ha pel·lícules que no es troben als cines d'altres barris, no són les grans produccions», afirma Laura Ratto, clienta de la sala.

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Barcelona creu probable que el Barça jugui a Montjuïc «uns quants mesos més»

Les carreteres catalanes participen en l’entrenament de la IA per a la conducció autònoma

A la cartellera dels cines s'hi pot trobar un espai dedicat als nens, el Verdi Kids, que emet cine infantil cada setmana. «Llancem noves campanyes per crear nous espectadors», explica Pérez.

A més a més de les sales barcelonines, a Madrid també hi ha una rèplica dels Verdi. «Allà van millor, la societat catalana està deprimida», comenta el director.