Els mestres formatgers sevillans

Del pas dels víkings per la península Ibèrica no n'hi ha lamentablement restes arqueològiques per mostrar, com aquella preciosa làpida trobada a la desembocadura del riu Dnieper, al mar Negre, que en escriptura norse encara emociona: «Grane va construir aquest taüt de pedra per al seu company Karl». D'acord, Grane no era un poeta, però s'haurà d'acceptar que era tot un sentimental.

No hi ha restes arqueològiques, però sí que són visibles encara les conseqüències de les quatre grans incursions que van realitzar al llarg de la seva història (la primera l'any 844 i l'última el 1038), ja que per allà per on passaven es descobria molt aviat la necessitat de fortificar la ciutat. Galícia va patir de valent, però ja va aconseguir repel·lir-los en el primer atac gràcies a la intercessió del rei Ramir I, de manera que els víkings es van batre en retirada i van navegar cap al sud a la recerca de ciutats més desprevingudes. Van saquejar Lisboa durant 13 dies i, setmanes després, Cadis. Va ser llavors quan es va produir una anècdota que és tota una delícia si a un li van els lactis.

Els víkings van remuntar el Guadalquivir fins a Sevilla amb una flota impressionant. En tot l'Al-Andalus va anar de boca en boca la notícia del saqueig de la ciutat, fins que Abderraman va enviar un exèrcit a posar fi als pillatges. El cas és que un grup de víkings es va quedar aïllat en territori musulmà sense capacitat per escapar-se. Es van rendir, se'ls va perdonar la vida i es van assentar a la regió, on, a més de convertir-se a l'islam, van resultar ser uns hàbils mestres formatgers.

Notícies relacionades

Barcelona deixarà de multar les prostitutes i castigarà més els clients i publicitar sexe de pagament

Caballé i Mercury es retroben a les Glòries

En l'actual Catalunya hi ha constància escrita que se les van tenir amb els víkings els habitants d'Empúries i de Roses, i també els de Tortosa, ja que se suposa que van remuntar el curs del riu Ebre per arribar fins a Pamplona, on entre altres abusos van fer presoner el rei García, que només va ser alliberat després de pagar 90.000 dinars.

Les cròniques de l'època (les més detallades, àrabs) se centren en els saquejos, però els víkings eren també comerciants, sobretot a la recerca de peces insòlites a les seves terres. D'aquí ve que una de les peces més sorprenents de l'exposició del Museu Marítim sigui una petxina de cauri, una espècie que només habita a l'Índic. C. C.