Provença dóna prioritat al ciclista i li arrabassa dos carrils al cotxe

Les fronteres naturals converteixen Barcelona en una de les ciutats amb més densitat de població, prop de 16.000 habitants per quilòmetre quadrat. Però no només s'hi han de posar persones en aquests prop de 100 quilòmetres quadrats de capital catalana. A més a més d'edificis i zones verdes, també s'ha de guardar espai per als vehicles, prop de 960.000, sobretot turismes (585.000, segons les dades de l'ajuntament) i motos (300.000). En una ciutat tan compacta, la manera de moure's condiciona molt el benestar dels habitants. El carrer de Provença és un bon exemple de la dificultat que comporta dissenyar l'espai públic quan una prioritat contracorrent xoca amb la tossuda realitat. Aquesta via de l'Eixample, banc de proves del desig de rebaixar la pressió motoritzada, acaba d'instal·lar carril bici en tot el seu recorregut. Una estupenda notícia per al creixent col·lectiu ciclista ¿Però què ha passat realment? Doncs que en l'intent d'acontentar tothom, la via exhibeix un dibuix tan espès com la metròpolis.

El passadís ciclista de Provença uneix els districtes de Sant Martí i Sants travessant l'Eixample al llarg de 4,5 quilòmetres, cosa que el converteix en un dels eixos més llargs de la ciutat. El nou tram, entre passeig de Gràcia i Rocafort, serà en un futur de doble sentit, com la resta. Però fins que no es col·loqui la senyalització, es manté una única direcció en sentit Llobregat, cosa que brinda més de dos metres de corredor, insòlits en una ciutat que dissenya la xarxa acollint-se a la distància mínima recomanada.

UN ÚNIC CORREDOR / Els veïns que cada matí usaven aquesta via per moure's per l'Eixample, en el tram més concorregut entre Balmes i Casanova, es van veure sorpresos fa escassos dies pel renovat aspecte del carrer. Van notar la presència del corredor ciclista, però sobretot van patir la pèrdua de dos carrils de circulació, cosa que els està portant a buscar alternatives. Provença està registrant una congestió no només a primera hora del matí, potser lògica, sinó que al migdia, quan la mobilitat es redueix dràsticament, són molts els conductors que hi queden atrapats. El dibuix entre l'Hospital Clínic i Rocafort regala una d'aquelles ocasions en què l'ajuntament prioritza mitjans de transport no contaminants, com la bicicleta, dit sigui de passada, l'únic que cada vegada té més adeptes. El problema és que potser s'ha volgut buscar espai a massa protagonistes vials, de manera que els quatre carrils ofereixen un aspecte una mica bigarrat: lateral de zona verda, contenidors i aparcament de motos; carril de circulació; un altre de zona blava en què també hi ha motos i contenidors i corredor ciclista (vegeu el gràfic).

A començaments de mandat, una proposició d'UpB plantejava convertir Provença en una mena d'eix cívic, un pla que el govern de CiU vam tombar amb suport del PP. Ara, sense voler, sembla que donen la raó a aquell projecte, encara que molt a mitges, amb presència majoritària de vehicles, encara que la majoria estiguin aparcats. El carrer, a més a més, i tal com dicta l'ordenança, passa automàticament a convertir-se en zona 30 malgrat que no estigui senyalitzat. Aquesta és la categoria que adquireixen totes les vies que només compten amb un carril de circulació, com passa ara.

UN DOBLE OBJECTIU / Eduard Freixedes, regidor de Mobilitat, explica que la decisió de promocionar la bicicleta «ajuda a pacificar el trànsit», i que la voluntat de l'ajuntament és «aconseguir una xarxa bàsica de carrils que faciliti els desplaçaments en bici i garanteixi la permeabilitat d'aquest mitjà de transport a la ciutat». És una pena, però, que el nou vial mori al carrer de Nicaragua de manera precipitada, sense cap mena de continuïtat ni saber gaire bé com arribar fins a l'estació de Sants, que s'intueix rere les obres que integren el carrer a la plaça dels Països Catalans.

Notícies relacionades

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

El més previsible davant la pèrdua d'influència és que els conductors vagin fluint cap a carrers paral·lels, com Mallorca o la més llunyana Aragó. L'experiència diu que no serà cap trauma, malgrat que sí que serà una molèstia. Només cal fer un cop d'ull al que ha passat en les obres de General Mitre entre Mandri i Balmes. La lògica endevinava un caos matinal diari, però els continus avisos i la prudència dels conductors l'han evitat. Potser l'errada en aquest cas ha estat no informar els automobilistes del que estava a punt de passar. O potser el problema és més de fons, de com es presenta de titànica l'empresa de tocar la malla de Cerdà, tan dinàmica i hermètica alhora.

En qualsevol cas, la bici ja disposa d'un nou i important eix amb aire de convertir-se en un dels més usats de Barcelona.