Badalona declara il·legítim el seu deute pels interessos abusius de bancs amb ajuda pública

Badalona ha aprovat una mesura pionera a qualsevol altra Administració contra l'encariment del deute d'una institució pública. Tots els grups municipals, ICV-EUiA, PSC i CiU, menys el PP que governa en minoria i es va abstenir, van aprovar en el ple d'aquest dimarts a la nit i a iniciativa del primer, una moció que declara "il·legítims" part dels interessos del deute que té l'ajuntament amb una dotzena de bancs.

El text es refereix als interessos de préstecs amb aquestes entitats per valor de 31 milions subscrits en el marc del pla de pagament a proveïdors 2012 impulsat pel Govern central del PP. La moció assegura que "s'han aplicat interessos del 5,54% per a uns diners públics que aquests bancs han obtingut a interessos inferiors a l'1,1%" procedents del Banc Central Europeu.

Amb aquest acord, el ple insta el govern que encapçala l'alcalde Xavier García Albiol (PP) a emprendre "accions legals davant la justícia espanyola, europea i internacional" per aconseguir la nul·litat del deute. Els bancs amb què s'han subscrit els préstecs són: Caixabanc, Catalunya Banc, Bankia, Banc Sabadell, CAM, Banco Santander, Banesto, Banco Popular, Bankinter, Caixa Espanya, Cajamar i BBVA. 

Notícies relacionades

Barcelona estrena l'X3, la tercera línia de bus exprés que unirà L'Hospitalet i el Paral·lel

L’atropellament revifa el malestar veïnal a Cornellà pel trànsit

La moció recorda que el PP ha augmentat el deute del consistori en 41 milions en només un any i que bona part d'ella procedeix del pagament a proveïdors. El text, presentat pel Grup Auditoria Ciutadana del Deute de Badalona amb ICV-EUiA, proclama: "Hem d'aturar aquesta estafa legal, canviar el model de finançament i impulsar auditories ciutadanes del deute per saber quina part és il·legítima i negar-nos a pagar-la".

L'argumentació és que es tracta de diner públic que es canalitza cap a una entitat privada que després l'atorga a crèdit a un ajuntament amb uns interessos un 4% superiors, quan aquests capitals podrien anar directament d'un organisme públic com és el Banc Central Europeu a un altre Estat.