El futur de l'arquitectura parla

Són 17 i a l'aula n'hi ha 12, però van arribant, tots de negre rigorós. Són futurs arquitectes. Són el futur. El seu present, de moment, el veuen «gris fosc tirant a negre» i, sobretot, l'entreveuen fora d'Espanya. «Tenim clar que ens en haurem d'anar», diu laJudith. «Jo no ho...», comença la Laura, que aquest estiu s'ha apuntat a un curs de disseny de sabates. Els altres la miren amb cara d'afartament discursiu:lamobilitat exterior ja cansa. La cita és a les 8.30 hores a l'ETSAB, la que és i ha estat l'escola que ha fet de Barcelona una ciutat de referència mundial.

A les 8.30, laCarla, 19 anys i moltes coses apreses sobre retallades en dos anys d'universitat, espera amb uns papers a la mà. L'assignatura d'Urbanística i Ordenació del Territori 2, de segon curs i amb l'arquitecteÁlex Giménezcom a professor, els traurà al carrer en forma de reivindicació.

En una hora crearan una instal·lació amb un nombre: 35.075.061 que, aclareix laCarla, és la suma d'euros que «la Generalitat no ha transferit a la UPC el curs 2011-2012». ¿Com van arribar a aquesta xifra? ¿A aquesta reivindicació? Expliquen que van sortir al carrer i que van començar a fer-se preguntes sobre el que veien.Álex Giménez ho aclareix: «Vam anar al Besòs i ens vam topar amb el solar del campus de Llevant, de la UPC, i ens vam preguntar: ¿Quant ens costa? Això no apareix especificat en els pressupostos de la universitat, però vam trobar altres informacions: que el preu de les matrícules s'ha incrementat un 50% durant la crisi, que s'ha reduït el personal amb retallades i acomiadaments i que han abaixat les beques». ¿I els 35 milions? AfegeixGiménez: «És el volum de les retallades. Sembla que per a la UPC pesa més el patrimoni material que l'intel·lectual». Els 17 van decidir fer «una acció, tots junts, per «exposar una cosa que ens afecta a tots», diu elQuim, un altre alumne.

Aquesta generació que es va fer adolescent en plena crisi és diferent de qualsevol altra generació democràtica: aquesta surt al carrer, s'ha forjat en assemblees, protestes, tancades i parla d'«accions». Entra una alumna, en la seva samarreta s'hi llegeix «RIP. Lleure educatiu i sociocultural». ElCarlospren la paraula: «Entenem que s'han de fer retallades, però l'educació és el més important. Ara que no es pot fer res com a mínim podem formar-nos».

Vuit dels alumnes agafen els vuit números. Altres ho documenten en vídeo, en foto, ho llancen a la xarxa: ben aviat sortiran a la Diagonal. Primer va el 3. El van construir amb la maqueta d'una antiga bòbila d'Igualada, amb la d'un hotel de Banyoles, amb la d'un amic.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

La catedràticaMaria Rubert, que ha entrat sigil·losament i ha estat escoltant els alumnes, fa una reivindicació: «Tenim un problema de patrimoni material. Aquest és el moment de posar contingut a les coses, de repartir, fragmentar, desmuntar selectivament, d'omplir. Nosaltres entenem d'edificis i de ciutat, en un moment de reinvenció com aquest haurien de preguntar-nos a nosaltres».Álex Giménezafegeix: «¿Què ens traurà de la crisi: els totxos o els cervells?».

Nombre a nombre formen a la gespa al davant de l'ETSAB. Els conductors pregunten què és aquesta xifra tan llarga. «Les retallades», responen els nois mentre aguanten. Algú xiula com si hagués guanyat el Barça; animant-los. Són el futur.