El final de les obres del Born anima l'oferta comercial

N'hi ha que encara no s'ho acaben de creure. Més de 40 anys després que l'antic mercat del Born deixés de respirar i entrés en via morta arrasant molts negocis de l'entorn, costa imaginar que per fi tornarà a la vida, convertit en Born Centre Cultural, l'Onze de Setembre vinent. Però els que sí que s'ho creuen no han perdut l'ocasió de tirar l'ham comercial en una zona que viu una segona reactivació, després que es posés de moda a finals dels 90. Els últims mesos s'hi han anat obrint espais nous, tant relacionats amb la moda com amb la gastronomia i l'oci, els seus pilars econòmics, que pràcticament han copat tots els locals disponibles als carrers clau del barri de Ciutat Vella. Fins i tot als més apartats i estrets també s'hi detecta un interès més gran, per part sobretot de creadors i emprenedors joves en aquest cas.

Després d'alguns anys de vaivens, motivats per la carestia dels seus locals, gairebé tothom sondejat a la zona coincideix que la Ribera viu un bon moment. No neguen que la crisi amputa facturacions i guanys, però comparteixen un optimisme gairebé insòlit sobre el futur que es dibuixa a curt termini. El progressiu final d'obres importants com la rehabilitació de La Seca-Brossa Espai Escènic al carrer de Flassaders, juntament amb l'ampliació del Museu Picasso i, ben aviat, la de l'antic mercat, permetran que llueixi en tota la seva esplendor, oxigenant a poc a poc vies abans secundàries.

Així, des de la seva irrupció com a barri de moda fa gairebé dues dècades, les artèries essencials sempre han estat el passeig del Born i el carrer de l'Argenteria, aquest últim capaç d'atraure bona part del flux de turistes que arriben des del Gòtic amb ganes de conèixer Santa Maria del Mar. Però n'hi havia molts que eren ignorats pels vianants i que ara s'han convertit en epicentres comercials, com ara Flassaders i Rec, entre d'altres. Com a colofó, el centre cultural, amb una zona oberta que connectarà el passeig del Born amb la Ciutadella, està cridat a dinamitzar el seu entorn. Cada vegada queden menys locals lliures, després de la marxa dels que van fugir d'una zona castigada.

BUSCADORS / Marga Domingo, presidenta de Born Comerç, ha estat testimoni directe de la maduresa del barri i del seu recent impuls. La jove associació, constituïda fa un parell d'anys després d'un llarg període d'escassa unió gremial, ja aglutina uns 80 negocis del Born dels aproximadament 300 que hi ha. «A l'associació ens arriba gent interessada a obrir locals, però gairebé no queda res, si no és en carrers més amagats. L'últim que s'ha obert tenia sis ofertes damunt la taula», explica. «Tots notem la crisi, és clar, però el barri cada vegada és més atractiu en si mateix», argumenta. El públic majoritari és el turista que segueix l'estela dels reclams històrics, però també tenen molts clients locals, en especial de la zona alta, que busquen botigues molt personals i roba gairebé única. «A vegades són cares, però conviuen amb opcions més econòmiques i han servit per donar personalitat al Born enfront dels seus barris veïns», afirma Jordi Pedrosa, membre de la junta i propietari de la prestigiosa botiga multimarca M69 a Rec. Per ell, «les perspectives del Born ara són molt bones i per això ja ningú tanca», en comparació de l'onada de baixades de persianes que hi ha hagut durant anys, quan la venda no cobria els costos.

La consultora deretailde la firma Ascana, Montse Roca, ha liderat no poques operacions a la zona i constata que cada cop «hi ha menys disponibilitat». És un territori idoni també per a marques importants que ja tenen una primera botiga, o dues, en zonestopcom el passeig de Gràcia. En aquest sentit, fins i tot Dolce&Gabbana s'ha atrevit amb un complicat i ampli espai al passeig del Born, fa dos mesos.

Tot i alguns preus puntuals disparats, segons la mida, l'experta considera que els lloguers continuen sent assequibles en comparació amb altres eixos molt concorreguts. Entre els carrers més cotitzats hi ha Argenteria, amb tarifes d'entre 80 i 100 euros per metre quadrat al mes que exerceixen de filtre comercial i atrauen empreses consolidades, com Malababa, recentment, i ben aviat una altra pernileria de la cadena d'Enrique Tomás.

ÈXIT ASTURIÀ // Les novetats gastronòmiques se succeeixen (vegeu la pàgina següent) i continuen ampliant l'aparador de gustos. Si la pastisseria Hofmann va portar les cues a Flassaders a la recerca de croissants, entre d'altres, un restaurant asturià, Llamber, s'ha convertit en un dels èxits de la temporada des de fa només uns mesos, a Fusina, 5. Explica Eva Arbonés, que amb Francisco Heras ha donat la rèplica barcelonina al seu establiment d'Avilés, que les obres de l'entorn del mercat no els han espantat la creixent clientela. Regalen una tapa amb cada copa de vi a la barra, com a Astúries, i la seva cuina de producte sorprèn amb mossades originals, on la morcilla s'abraça al calamar, i la seva carta al·ludeix tant a lesfabespàtries com a molta matèria de proximitat.

Notícies relacionades

Un prostíbul en un bloc de pisos: "Els clients s'equivoquen de timbre i ens desperten"

Una fallada elèctrica causa retards i interrupcions a les línies R3, R4 i R7 de Rodalies

Una il·lusió que comparteix amb un veí de la zona, Casa Perris, a la plaça Comercial, que en un any ha posat el cereal a granel i les espècies i els productes eco al mapa del Born, donant un digne relleu a la històrica Casa Torras i atraient públic jove amant de la cuina sana i familiar. El seu responsable indica que no confiava en l'obertura imminent del centre cultural, que ara veu com un plus en una zona que cada vegada desperta més interès.

Obrir no sempre és fàcil i ho saben al novíssim Bormuth de Rec, inaugurat després d'aconseguir un trasllat de llicència, en un barri marcat pel pla d'usos. Aposta per la tapa de sempre, per picar i les copes postsopar a preus anticrisi. Són els mateixos socis que al veí Pim Pam Burger i Pim Pam Plats, convençuts que les factures contingudes són el que el barri necessita.