60 anys amb Bikini

1953 va ser un any ple de grans efemèrides. Es va estrenar la satírica pel·lícula Bienvenido Mister Marshall;

van néixer diversos polítics que han deixat empremta, com Toni Blair i Benazir Bhutto, i es van publicar per primera vegada les revistes Garbo i Playboy. Per aquestes dates, també es va coronar Isabel II, que acaba de celebrar el jubileu de Diamants; el Barça de Kubala va guanyar per segona vegada la Lliga; i es va coronar la muntanya Everest.

En aquest mateix any, va obrir les portes, a la capital catalana, la històrica sala Bikini. Aquesta nau capitana de l'oci nocturn de Barcelona, que va veure la llum al número 571 de l'avinguda del Generalísimo (actual Diagonal), ressorgeix ara de les cendres i compleix aquest 2013, amb una nova direcció liderada pel grup Sutton i Nick Havana, 60 anys de vida. Tot un repte per als temps que corren.

«De cara al setembre, i coincidint amb la presentació de la seva nova imatge, rentarem la cara a la sala, que sempre ha funcionat però estava a punt de tancar, i celebrarem el seu 60è aniversari», assenyala Alberto Hildago, que està al capdavant de l'espai des de l'octubre, quan l'amo i fundador, Enric Henning, va vendre el negoci. «Serà sonat», diu.

L'afecte que ha obtingut per part d'artistes i clients i la contínua capacitat d'adaptació d'aquest emblemàtic espai, que va agafar el nom d'una petita illa de la Micronèsia (Oceania) en què el 1946 els Estats Units van fer proves amb la bomba atòmica, ha estat part del seu èxit. Sense oblidar la seva llarga llista de músics: des de Tete Montoliu i The Chanclettes fins a Sau, Lax'n'bust i Dani Martín, passant per Loquillo i Los Rebeldes, que van fer de Bikini un dels seus primers escenaris.

L'al·licient del minigolf

Ubicada inicialment on ara hi ha la botiga Decathlon de l'Illa Diagonal -una zona en aquell moments desèrtica, on prevalien els descampats i sobraven aparcaments per tot arreu-, Bikini va triomfar durant les primeres dècades amb les orquestres de ball, la pista de bitlles, la seva terrassa i, sobretot, amb el seu minigolf, el primer de tota la Península. «Era un gran atractiu. Ser a dins ballant i sortir a fer una partideta...era tot un al·licient. A més, tenia una extensió considerable i sempre estava ple», recorda Carles Monrós, assessor i mà dreta de Henning, que reconeix que hi ha hagut molts alts i baixos en la llarga vida de Bikini.

El primer gran declivi va ser als anys 70, quan més d'un va témer la fi de la sala que, gràcies al seu entrepà de la casa -el croque monsieur francès-, va crear la versió catalana del sandvitx mixt. El segon, es va correspondre amb la nominació de Barcelona per als Jocs Olímpics. Una reforma urbanística va obligar a tancar el 1990 les portes de Bikini, que va obrir sis anys més tard a l'Illa Diagonal amb tres noves sales (Dry Bikini, Arutanga i Rock), però ja sense la seva terrassa i minigolf. Més tard i per acabar amb les queixes dels veïns, es va canviar l'entrada de Déu i Mata per un accés des de la Diagonal. «Com que al senyor Enric li agradava fer-ho tot en gran... Va fer un túnel d'acer inoxidable d'un gruix brutal que va costar una barbaritat...», explica Monrós sobre Henning, que va morir al desembre als 90 anys.

Notícies relacionades

Aigües de Barcelona i l’AMB xoquen per una concessió de 800 milions

Antifrau investiga TMB per haver exposat dades confidencials

L'actual direcció de la sala, que compta amb una de les millor acústiques per als directes d'Espanya

-«que també va costar una barbaritat», apunta Monrós-, es bolca ara a modernitzar les seves instal·lacions. «Tot amb les necessitats més actuals i més estètic», comenta Hidalgo, que afirma que les parets són les mateixes, a diferència de la política de gestió.