VIDA I OBRA DE JOAN FUSTER

El llegat de Joan Fuster

50 anys després de la publicació de 'Nosaltres, els valencians', el Palau Robert ofereix una panoràmica del seu autor i presenta el llibre 'Joan Fuster i Barcelona'.

Joan Fuster, amb el seu amic Josep Pla, a Sueca, el novembre del 1964.

Joan Fuster, amb el seu amic Josep Pla, a Sueca, el novembre del 1964. / ARXIU

1
Es llegeix en minuts
MIREIA MOYA
BARCELONA

En temps franquistes, l'intel·lectual de Sueca Joan Fuster es va atrevir a escriure un llibre que reflexionava sobre la història política, social i cultural de València. L'obra responia a una necessitat profunda de l'autor de parlar sobre els problemes d'identitat de la seva terra. Una preocupació que el va perseguir al llarg de la vida i que reneix després de la seva mort gràcies a l'exposició itinerant produïda per la Universitat de València que porta per títolNosaltres, els valencians. 1962-2012,que comparteix nom amb el mític assaig.

La mostra estarà al Palau Robert de Barcelona fins al 17 de febrer i commemora el 50è aniversari de l'assaig que va definir el pensament polític i social de l'autor i els 90 anys del seu naixement. Dues efemèrides que es complementen amb la presentació, avui a les 19.00 hores, del llibreJoan Fuster i Barcelona,de Martí Estruch.

Aquesta nova obra fa un estudi de la figura de Fuster i de l'estreta i fructífera relació que va mantenir durant dècades amb la capital catalana. El llibre reflecteix el nivell de complicitat que l'escriptor va adquirir amb la ciutat i explica els importants vincles que va crear amb molts dels seus habitants. Unes connexions que el van marcar per sempre.

En l'exposició es mostra documentació personal de l'autor i es donen a conèixer dades sobre el procés d'elaboració del llibre el 1962

Notícies relacionades

-una obra que ha tingut 30 edicions en català i tres en castellà- i de les dificultats que va viure per culpa de la censura de l'Estat franquista. Aquest obstacle al final va poder ser superat i va permetre que Fuster deixés una empremta inesborrable en molts historiadors, sociòlegs, polítics i periodistes.

LLEGAT MATERIAL // A més s'exhibeix una part molt significativa de la seva herència material, encara poc coneguda, com la seva correspondència, propietat de la Biblioteca de Catalunya, i moltes fotografies. Per a l'ocasió, també s'ha comptat amb una sèrie d'obres d'art col·leccionades per l'autor com ara pintures i dibuixos, regal d'amics seus com Joan Miró, Antoni Tàpies o Rafael Armengol. Molts consideren que la capacitat d'anàlisi i de reflexió de Fuster el converteixen en una figura de rabiosa actualitat.