Tot un any sense aprendre'n

Si hagués pedalejat una mica més de pressa, si no hagués parat per veure aquell aparador amb adorns nadalencs, si no hagués agafat aquella trucada... La suma de molts factors, d'infinitat de casualitats que ja no vénen al cas, van fer que la Maria -es desconeix el seu nom però li direm així- pedalegés a les 15.30 hores del 2 de gener del 2012 per la cruïlla de Diputació amb Aribau. Si aquell conductor no s'hagués entretingut amb la ràdio, si hagués passat aquell semàfor ambre, si li hagués entrat bé aquella primera marxa que el va endarrerir uns segons... El mateix cúmul de circumstàncies aleatòries van portar un camioner a estar al mateix lloc que la Maria i a la mateixa hora. Una va voler seguir recte pel carril bici. L'altre va girar per pujar. El desenllaç va ser tan tràgic com previsible. Aquella usuària del Bicing de 48 anys va perdre la vida gairebé a l'acte, i la Guàrdia Urbana arribava a una conclusió unes setmanes després que era tan evident com reveladora: l'home no va veure la dona. Un any després, la bicicleta blanca que es va col·locar en la seva memòria -un gest que es repeteix en 30 països més i que es va originar a Missouri (EUA) el 2003- segueix fent posar la pell de gallina als qui en coneixen el significat. I exactament un any després d'aquella trista notícia, es fa inevitable preguntar-se si Barcelona és avui una ciutat més segura per a la creixent comunitat ciclista.

La fotografia de l'esquerra fa feredat. No la prengueu com un record sensacionalista; no n'és la intenció, de cap manera. Més aviat assumiu l'escena com una reflexió sobre la verdadera naturalesa del ciclista; sobre la seva fragilitat i paper en el guirigall viari de cada dia de la capital catalana. Ha de respectar les mateixes normes de circulació que la resta de vehicles, sens dubte, ¿però és corresposta aquesta feble seguretat amb decisions polítiques que estiguin a l'altura? De les desgràcies, una vegada refredades, se n'acostuma a treure un aprenentatge. La trista mort de la Maria, analitzada un any després, sembla que ha servit més aviat poc.

Trepitjar el carrer

Sovint s'acusa els polítics de prendre decisions sense trepitjar el carrer. En el tema que aquí ocupa, els entesos en ciclisme urbà de la ciutat coincideixen que els tècnics municipals«sembla que no han pedalejat per Barcelona en la seva vida».Recorden com el PSC va crear una xarxa de bicis públiques sense preocupar-se per les habilitats o la formació dels futurs usuaris; de la decisió de CiU de fer fora les bicis de les voreres -la nova ordenança s'està cuinant-, o del programa electoral de Trias, on s'assenyala que la bici és«un problema que ha de passar a formar part de la solució» malgrat que del total de vehicles accidentats anualment només el 2,4% són bicicletes. Hi ha qui apunta a un canvi d'hàbits, fins i tot a la necessitat que es produeixi una renovació generacional. ¿Serveix dir que els conductors encara no s'han habituat a la presència de les bicis? Si el preu que s'ha de pagar són tragèdies personals, no, no serveix. Albert García, portaveu d'Amics de la Bici, sol referir-se a la «provisionalitat de la bici». «No hi ha estructura fixa. El dia que vulguin, esborren tots els senyals i aquí no ha passat res. La bici sembla una cosa passatgera, mai s'ha pensat com un element de futur; més aviat com una cosa circumstancial. No hi ha fe, ni un pla clar ni nítid»,resumeix.

Notícies relacionades

Una fallada elèctrica causa retards i interrupcions a les línies R3, R4 i R7 de Rodalies

La Guàrdia Urbana de Barcelona enxampa dos conductors a 118 i 120 km/h per la Meridiana

Les cruïlles de l'Eixample segueixen sent un problema seriós malgrat que s'hagi pintat de vermell el seu carril en les interseccions del centre en què hi ha vial ciclista. En moltes ciutats europees, com Londres o Estocolm, resolen part del conflicte amb zones avançades per a ciclistes als semàfors. Aquí es van fer, però per a motos, de manera que la bici surt al mateix temps que els cotxes. L'única solució en els girs a la dreta, en el cas de seguir recte, és mirar cap enrere i reduir la marxa.

La mala imatge del ciclista, alimentada per decisions que han viciat la convivència amb el vianant en algunes voreres, ha desviat el debat sobre la seguretat. La Maria va obrir una discussió sobre les cruïlles, però no es va passar de la primera pàgina. La nova ordenança segurament aprofundirà en els seus deures. Assalta el dubte sobre si també reforçarà els drets. Un any després, la lliçó no s'ha après. Ni políticament ni socialment.