El carrer de les que fumen

Amb el segell de l'Ajuntament de Barcelonai deGalaxia Gutenberg a la primera pàgina, Enric Vila, controvertit escriptor sens dubte, acaba de publicar un llibre de títol innocent.Breu història de la Rambla. La qüestió és aquesta, que amb l'escut de l'ajuntament a la presentació i amb aquest títol premeditadament anodí es corre el risc de confondre aquest llibre de tot just 200 pàgines en un més d'aquells relats entre historicistes i pintorescos sobre el més cèlebre dels carrers de la ciutat. Seria un error.Breu història de la Ramblaés un força bendocumentat assaig sobre les èpoques de vigor i de malaltia de Catalunyaal llarg dels segles prenent com a termòmetre de la seva salut tot el que passa en aquest bulevard. És una proposta atípica. Gens innocent. Pot ser que fins i tot a vegades ofengui. Pot ser que en realitat la Rambla estigui avui tan a punt de l'extrema unció pel seu degradant procés deparctematitzacióque el que necessita al final sigui això, un desfribril·lador, un llibre que recordi tot el que hi ha passat des que Pere III El Cerimoniós va ampliar les muralles de Barcelona fins a més enllà del Raval i va crear sense pretendre-ho la que seria la Cinquena Avinguda de l'Edat Mitjana.

Quan Alfons el Magnànim va permetre que sobre les parets de la muralla original (la que Pere III va deixar dins de la ciutat amb l'ampliació) es construïssin vivendes va donar peu inesperadament a una tradició que des d'aleshores, ja fa gairebé 600 anys, s'ha mantingut a la Rambla de manera ininterrompuda: la prostitució. El llibre no tracta, per descomptat, de l'afició d'aquesta ciutat alsexe de pagament, però és un motiu de reflexió que aquesta sigui l'única tradició immortal dela Rambla. N'hi havia una altra. Durant segles, la Rambla ha estat el subjecte protagonista de centenars de mirades literàries, d'aquí, d'allà i de més enllà. Stendhal, Federico García Lorca, Josep Pla, George Orwell, Robert Hughes, Rubén Darío, George Sand, Gabriel Garcia Márquez... La llista és realment molt extensa

Hi havia sempre una cosa que, més enllà del caràcter bulliciós o exòtic, fascinava a qui transitava la Rambla per primera vegada i tenia bona ploma per explicar-ho. «Sempre ha estat el mirall de les tenses relacions entre Barcelona i el poder». Aquesta era la seva màgia, sosté l'autor. En aquesta avinguda s'han succeït alguns dels episodis més violents de la història de la ciutat, és el paradigma de com la crema de convents va ser en un temps el millor regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona(així van néixer la Boqueria, el Liceu i l'Hotel Oriente) i ha estat, en definitiva, l'altaveu moltes vegades del malestar català. Ja no. Vila reconeix que de la Rambla ja no se'n parla com abans.

Aquesta és potser la tesi central del llibre. ¿Què li ha passat a aquest bulevard? ¿Ja no hi batega el pols d'un país?Breu història de la Ramblaofereix un diagnòstic.

Segons l'autor, després de la derrota del 1714 i la planificada destrucció del barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella com a fortalesa militar, la vida barcelonina va elegir definitivament la Rambla com a lloc on expressar-se. La presència de les tropes a la zona de llevant va donar vida als carrers de ponent. Així va ser, segons Vila, fins que va caure el govern de la segona república, el 1939. «El franquisme va fer de la Rambla la nova Ciutadella». L'únic que no va canviar va ser la presència del que llavors es coneixia com a dones que fumen. «Amb l'arribada de la dictadura, els novel·listes ja només feien anar els seus personatges a la Rambla a emborratxar-se o per anar de putes». I així, fins avui.

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Barcelona creu probable que el Barça jugui a Montjuïc «uns quants mesos més»

Les carreteres catalanes participen en l’entrenament de la IA per a la conducció autònoma

En definitiva,Breu història de la Ramblaés, malgrat el seu títol, un recorregut reflexiu i alhora provocador, amb el qual no sempre ve de gust estar d'acord, però també és, malgrat tot, un detallat relat històric, recomanable per a qui no sàpiga queEls Segadorsva ser en el seu origen una adaptació d'una cançó procaç que es cantava a les camperoles, o per a qui vulgui saber què feien els dirigents del PSUC a l'encara més indecent Panam's, o per recordar quin centenari diari de la ciutat que encara es publica es va entestar, en nom de la modernitat, a eliminar la zona central de passeig de la Rambla per cedir-la als cotxes...

La Rambla, diuen molts, va morir fa temps. Vila sosté que no, però admet que els barcelonins ja no hi van «perquè saben el que podria ser i no obstant no és».