«No descartem emigrar»

Jordi Riba forma part de la creixent xifra de persones de classe mitjana a qui la crisi ha empobrit i ha col·locat en una situació econòmica que mai s'hauria imaginat. És arquitecte tècnic i una de les víctimes de la debacle de l'economia. La seva última feina va ser en una promotora immobiliària que va haver de fer ajustos per la caiguda de la venda -sinó nul·la- d'unes oficines. Fa dos anys i mig que no treballa i d'aquí tres mesos se li acaba l'atur.«Ens estem plantejant marxar del país, no ho sé, a l'Aràbia Saudita, Kuwait o en algun lloc de Sud-amèrica on jo pugui trobar feina relacionada amb la construcció», explica amb resignació. Viuen del subsidi de la desocupació, del petit sou de la seva dona com a dependenta d'una modesta botiga de roba del barri de Collblanc, que, diu, té els dies comptats, i paguen una hipoteca de 840 euros mensuals per la seva vivenda, que van comprar el 2008.

«Sort que la meva dona és com si tingués un màster en economia i amb els anys ha anat estalviant per al que pogués passar», explica al costat d'ella. Maria Carmen Carrero, que diu que se sent cada dia més angoixada.«Sempre he sigut d'estalviar per si de cas, però aquesta reserva s'està començant a esgotar i ja no sé què farem. El meu marit s'ofereix a fer el que sigui, però no hi ha manera de trobar res. Comencem a tenir bastant de vertigen per la situació», explica la dona. Reconeix que el fet de ser creient l'està ajudant molt a superar el dia a dia. De fet, va ser des de la parròquia del seu barri on va contactar amb Càritas, que ajuda el Jordi a buscar una feina i a millorar l'elaboració del seu currículum.

El pitjor d'aquesta situació, coincideix el matrimoni, és que el seu fill de 19 anys la pateixi.«L'està afectant. És lògic, es preocupa per nosaltres i veu el que hi ha. Intenta buscar feina per donar-nos un cop de mà, però està a la universitat, gràcies al fet que el seu oncle li paga els estudis, i és difícil», afirma el seu pare, que lamenta:«¿Amb quin al·licient es pot treure una carrera si veu que el seu pare en té una i no li serveix de res?»

Notícies relacionades

Els amos de l’Apolo, una de les opcions a les nits del Fòrum

Un home mort i diversos ferits greus durant la revetlla

Poc optimisme

La parella diu que no veu un canvi pròxim, cosa que ajuda poc a l'estat anímic.«¿Si sortirem aviat de la crisi? Sóc bastant realista i crec que qui sigui optimista i pensi que això millorarà ben aviat és que li falta una mica de seny. Però tinc esperança que acabarem veient un panorama millor, tot i que serà més tard que aviat», conclou ella. Una millora, afegeix ell, que no es produirà si no hi ha un seriós suport a les empreses:«Si no s'incentiva la contractació amb alguna mena d'ajuda a l'empresari no ens en sortirem d'aquesta».