Xavier Trias: "A CiU hi va haver qui no va entendre la meva aposta per l'àmbit metropolità"

Xavier Trias i Antonio Balmón, president i vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), reben EL PERIÓDICO a la seu d'aquesta nova administració. La casualitat vol que el convergent i el socialista atenguin ni més ni menys que a la sala Catalunya. Tot un missatge. O no.

-¿Quin balanç fan d'aquest primer any de la renascuda Àrea Metropolitana, sobretot comparat amb com es funcionava fins al 2011, és a dir, amb les tres mancomunitats?

Xavier Trias-S'ha millorat en l'eficiència. I amb menys mitjans. Ara tenim una personalitat jurídica pròpia i es poden fer coses que abans no es podia. Com anar a veure el president del Govern. També es genera una col·laboració que va més enllà de la simple prestació de serveis. Per exemple, participar en la xarxa d'àrees metropolitanes del món o, per primera vegada, fer inversions socials. El resum és que aquest primer any ha funcionat molt bé.

Antonio Balmón-En moments tan durs com els actuals, hem posat en marxa una nova administració sense crear més despesa. I hem afrontat una sèrie de competències importants. Com la gestió de residus, que té un problema de finançament, o el transport. També el fet de poder fer un pla d'actuació, fruit de la col·laboració, i que suposa crear una estratègia metropolitana, perquè ja som un únic interlocutor. Parlem d'una inversió de 270 milions. Som l'única administració que portarà a terme polítiques d'ocupació.

-¿Quin és l'element que ha permès aquest salt en la col·laboració en l'àrea metropolitana respecte al passat?

X.T.-És fruit d'una anàlisi dels que ara estem al capdavant de l'AMB. Jo, personalment, vaig prendre aquesta decisió ja fa temps, quan vaig decidir optar a l'alcaldia de Barcelona. Fins i tot hi va haver gent del meu partit que no ho va entendre, però negar la realitat metropolitana és un error. Al final, la llei de l'àrea la va aprovar el Parlament per unanimitat. I l'hem fet com un espai no de confrontació política sinó de gestió. No és un ens de gran força política, sinó de gestió.

A.B.-Això és un contrapoder institucional, però el que no pot ser és un lloc d'enfrontament partidista. Hem de reclamar a l'Estat i a la Generalitat. Però des del punt de vista institucional, sense arribar a ser una amenaça. El que es va fer als 80, pensar en la metròpolis, es va perdre. Es va recuperar en part els últims quatre anys. I d'aquí neix la necessitat d'anar més enllà de la gestió de residus, transports, aigua... i anar cap a l'economia, les persones. I seria un error que pel fet que hi hagi un color diferent del meu a l'alcaldia de Barcelona, jo anés a la confrontació. I amb la Generalitat igual.

X.T-I en l'actual crisi, la marca tractora és Barcelona i la seva àrea metropolitana. Som una oportunitat única de creixement empresarial per poc que algú ens hi ajudi.

-¿Encara troba reticències al seu partit sobre la col·laboració metropolitana?

X.T-No. Ningú discuteix la decisió. Crec que estem generant confiança. Negar el fet metropolità és un error i un disbarat. Al seu dia es va enfocar malament.

-¿Aquest clima de col·laboració és extrapolable a altres administracions, com l'Ajuntament de Barce­lona?

X.T.-No té res a veure. És una altra mecànica. És cert que si es creen bons climes ajuda a fer que tot vagi a millor. Però no fem una cosa en funció de l'altra.

A.B.-Ara és un moment per a l'acord. Per a això cal tenir voluntat. I el pacte no ha de tenir res a veure amb interessos de partit, sinó d'utilitat per a la gent. I a l'AMB és el que hem fet.

-¿Aquesta innegable realitat urbana i la realitat econòmica empenyen cap a un aprofundiment polític de l'AMB? ¿Es pot pensar, a la llarga, en la creació d'un alcalde metropolità elegit directament?

A.B.-Des del punt de vista teòric es poden fer moltes reflexions. Però des del punt de vista de la gestió, el model actual és el model en què tothom se sent més còmode. ¿Què pot passar d'aquí molts anys? No ho sé.

X.T.-El nostre model no és el d'absorbir municipis per part de la ciutat central. Madrid creix concèntricament. Aquí no es pot fer, perquè ningú vol perdre la seva personalitat. Es genera un òrgan de col·laboració entre ciutats. I és un bon model. Jo veig molt difícil que es variï el sistema de com s'elegeix el president de l'AMB. I agraeixo que es fes així [el president és sempre l'alcalde de Barcelona] perquè si no hauria dificultat l'acord. És un sistema intel·ligent. Que la presideixi l'alcalde de Barcelona amb un vicepresident executiu és un model que és bo per a la ciutat de Barcelona i per a la resta d'ajuntaments perquè ens permet anar pel món d'una manera potent. Té una venda molt bona fora de les nostres fronteres.-Dins del seu pla d'actuació, ¿quines mesures creuen vostès que repercutiran en el dia a dia dels ciutadans?

X.T.-Medi ambient, transport, l'aposta logística i, lògicament, l'aposta pel benestar de les persones. Tot el que fem ho fem perquè la gent visqui millor.

A.B.- Per mi el més important és acabar el mandat amb una gestió austera però garantint els serveis que es presten. I ser capaços d'intervenir en la planificació estratègica de l'àrea metropolitana, aquest mandat serà impecable.

-¿El resultat de la seva entrevista amb Mariano Rajoy va ser decebedor? La creació d'una comissió Estat-Àrea Metropolitana no sembla gaire cosa.

A.B. -Depèn de com es miri. Simplement intentem obrir portes per tornar un altre dia a concretar coses. Amb aquesta comissió interministerial ens evitem haver d'anar ministeri per ministeri. Dependrà de nosaltres ara saber-ho aprofitar. ¡No hi vam anar a plantejar un ultimàtum! Just ara s'estan preparant els pressupostos del 2013. Aquests són els que ens interessen, perquè els del 2012 ja estan dibuixats.

X.T.-El més important és que hi vam anar a ser rebuts. No s'hi dóna importància però en té. Que l'alcalde Trias i l'alcalde Balmón siguin rebuts com a president i vicepresident de l'àrea metropolitana és molt important. I es va crear la comissió. La reunió va ser molt positiva i hi havia ganes de col·laborar per part de Rajoy. A veure ara què passarà. Si ens fan cas de debò o no.

-Quan es parla d'una reforma per simplificar l'Administració, ¿com se li explica al ciutadà que després dels ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, la Generalitat i l'Estat es creï ara una altra Administració?

X.T.-En efecte tenim un galimaties, però això no significa que si una té sentit és l'Àrea Metropolitana. I el que hem fet és convertir tres entitats prèvies en una de sola. Hem simplificat. Una altra cosa és que, si tenim l'àrea metropolitana, quin sentit té el Consell Comarcal del Barcelonès. S'ha de fer una reflexió. Encara que la crisi tampoc l'han provocat aquestes coses. El primer que es diu és «suprimim municipis», per exemple, i jo dic, ¿i si suprimim algun ministeri?

A.B.-Si un ciutadà de Cornellà ha de rebre cinc euros d'inversió i per culpa d'una nova Administració passa a rebre'n quatre, jo hi estic en contra. Perquè si n'elimines una, la gent que hi treballa serà assumida per una altra Administració, per tant, no hi ha tant estalvi. S'ha d'anar més a l'Administració externalitzada, més col·laboració publicoprivada. No tot pot descansar sobre les estructures públiques.

-¿L'alcalde Balmón ha hagut de vèncer alguna reticència en el seu partit per aquesta col·laboració amb CiU?

A.B.-No. Convé recordar que fa quatre anys, quan Jordi Hereu era alcalde, ja es va firmar l'acord de govern amb CiU a l'Àrea Metropolitana. No hi ha cap tensió.

-¿Quina opinió té l'Àrea Metropolitana sobre Eurovegas?

A.B. -Doncs encara no tenim opinió. Jo he dit sempre que el Govern català té l'obligació d'estudiar aquesta proposta. I quan es faci pública la decisió d'on s'estableix, podrem opinar. A mi m'agrada gestionar la paciència. Anar per parts i no marcar una posició sobre un projecte que desconec. Tampoc sabem quin instrument jurídic s'utilitzaria.

X.T.-Jo crec el mateix. Estem donant ressò a un senyor que està fent una prospecció per veure quina ciutat li ofereix millors condicions. Quan prengui la decisió serà el moment que l'àrea faci sentir la seva veu i digui a quin preu pot aixecar-se o a quin preu no es pot arribar a construir.

A.B.-El que promou això és el Govern. Quan ens toqui, sobre la proposta marcarem on posem el mur de contenció, perquè és obvi que a qualsevol preu ningú pot admetre certes realitats econòmiques.

Notícies relacionades

Les bonificacions impulsen fins a xifres rècord el transport públic

L’Ajuntament exigeixa Airbnb esborrar anuncis il·legals en 48 hores

-¿El debat sobre Eurovegas pot acabar amb un tabú, com és el de la no urbanització del Parc Agrari?

A.B.-Es parla sovint del model econòmic. Perquè un país tingui model ha de tenir empreses que facin de locomotora, un sector financer fort. Això, aquí, no és així. Hi ha moltes activitats compatibles entre si. El turisme, la recerca científica, el coneixement... Però s'ha de tenir en compte el perfil del parat de l'Àrea Metropolitana: l'11% té estudis superiors; el 60%, educació bàsica; el 10% no sap llegir. I el model ha de donar solució a aquesta gent. L'àrea metropolitana de Barcelona ha passat en 30 anys d'una economia industrial a una de serveis. Cal assumir la realitat. El perfil de l'aturat és el que és. ¿I Eurovegas? Als que es van quedant sense subsidi, ¿quina resposta els donem? ¿Quin és el model? ¿Quines són les nostres empreses? Algú ha de respondre a aquestes persones. I això és tan sostenible com el Parc Agrari.