Culminació d'un projecte centenari

Aigües, del principi al final

L'alcalde inaugura un nou tram de més de dos quilòmetres que uneix Barcelona amb Cerdanyola

Trias assumeix el compromís de finalitzar el passeig de Collserola abans que acabi el mandat

Dos ciclistes circulen pel nou tram de poc més de dos quilòmetres que ahir es va estrenar prop de la carretera d’Horta a Cerdanyola.

Dos ciclistes circulen pel nou tram de poc més de dos quilòmetres que ahir es va estrenar prop de la carretera d’Horta a Cerdanyola. / JOSEP GARCIA

4
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

El doctor Andreu, farmacèutic, va ser qui la va impulsar. I un altre sanitari, el pediatre Xavier Trias, podria ser qui la culmini. La carretera de les Aigües va néixer el 1901 com a resultat de la canalització que havia d'unir el dipòsit de Sant Pere Màrtir, a prop de l'actual plaça de Mireia, amb el parc del Tibidabo. La superfície es va convertir en lloc habitual de l'oci, en uns temps en què Sarrià encara no formava part de la gran Barcelona. El 1995, el regidor d'Horta-Guinardó, Albert Batlle, va informar de la intenció de l'ajuntament d'allargar el corredor fins a Torre Baró, a la frontera amb Cerdanyola. Dels 10 quilòmetres de llavors s'aspirava a un traçat de 23 que travessaria el pulmó de punta a punta per la cota de 280 metres. L'alcalde Trias va visitar ahir Collserola i va prometre que el passeig s'acabarà en el present mandat, abans del 2015. Com a primer pas, ahir va inaugurar un nou tram de dos quilòmetres. Ara falta el recorregut central, el que transcorre al costat de la Rabassada.

Encara que fossin només les 9.30 hores, el sol i el terreny requerien una roba una mica més lleugera que l'estricte vestit d'acte oficial. Trias i el regidor d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, entre molts altres, portaven corbata quan un banyador ja destorbava. Tot i així, es van aventurar a caminar uns centenars de metres per estrenar aquest nou camí que uneix el mític restaurant Casa Juaco, a la carretera d'Horta a Cerdanyola, amb Can Ferrer, a 150 metres del cementiri de Collserola. Oberta la bretxa, ara falta adequar el terreny: reforçar el lateral de muntanya si cedeix amb la pluja, canalitzar sortides d'aigua i senyalitzar l'entorn. Al costat de la comitiva, diversos ciclistes i corredors anaven passant contrariats. Fins i tot un parell de jubilats es passejaven sense samarreta, aliens a l'atracament que la seva nuesa causava a l'ordenança de civisme.

Amb aquests dos quilòmetres, el passeig de les Aigües ja disposa de dos trossos de nou quilòmetres cada un. Al centre espera el tram cinc d'un total de 10: el de la carretera de la Rabassada. La via es va reformar fa un parell d'anys. Es va fer més estreta perquè els cotxes correguessin menys i es va generar un interessant voral que ja s'està habilitant com a vorera. El corredor besa la calçada al llegendari revolt de la paella, escenari de les carreres dels 70 conegudes com a pujades en costa, i l'abandona abans del club de tennis de Vall Parc per tornar-se a endinsar al bosc camí del pla dels Maduixers, a l'altura del funicular del parc d'atraccions. Aquest és precisament el tros, de 2.900 metres, que permetrà que el mirador superi els 22 quilòmetres.

FRÀGIL PRIVILEGI / L'alcalde va aprofitar l'ocasió per fer apologia del bon ús del parc. I admetent que és realment molt difícil l'equilibri entre gaudi ciutadà i protecció de l'ecosistema, va instar els visitants a ser «respectuosos amb un entorn del qual poden disfrutar molt poques ciutats del món».

Per la carretera de les Aigües hi circulen 750.000 dels 2,5 milions d'ànimes que cada any deambulen pels límits de Collserola. La zona de Torre Baró concentra 60.000 persones a l'any i és la menys concorreguda, però s'espera que augmenti la seva popularitat amb l'obertura del tram de Valldaura, on per ara resulta francament complicat deixar el cotxe per anar a passejar.

Com a solució a tots aquests problemes, l'alcalde va citar el projecte de les 16 portes de Collserola, una de les joies del departament que dirigeix Vives. No en va, l'arquitecte en cap de l'ajuntament, Vicente Guallart, també formava part de la comitiva municipal. Segons Trias, aquest ambiciós pla urbanístic d'incalculat cost i imprecís calendari ajudarà a fer que la muntanya baixi a la ciutat, no al revés, i va alertar que no executar-lo seria sinònim de «desordre». Com a exemples de mala praxi, el regidor d'Hàbitat Urbà va citar els aparcaments de la plaça de Mireia o el del pla dels Maduixers, on tots els caps de setmana s'amunteguen desenes de vehicles.

Notícies relacionades

DIA «SIMBÒLIC» / Entre tants vestits, unes sabates de sola robusta cridaven l'atenció. Marià Martí, director gerent del parc amb dècades de vinculació a l'entorn, parlava de moment «simbòlic», d'un «pas de gegant» per aconseguir el «somni de completar les Aigües». Va viure amb emoció el dia que Collserola va ser designada parc natural -va ser una de les últimes firmes del tripartit, l'octubre del 2010-, i ara no té cap dubte que aquest pla és «imparable».

Així doncs, i si CiU compleix la seva paraula, Barcelona tindrà el corredor completat en un termini màxim de tres anys. Una mica més de mitja marató de punta a punta que permetrà veure des del delta del Llobregat fins a la costa de Mataró.