Els busos, ben ordenats

La manera normal de moure's dins de Barcelona, i també per accedir a la Sagrada Família, és a peu, en bici i en transport col·lectiu. Així ho fan la gairebé totalitat de persones que visiten aquest emblemàtic monument. De tots aquests sistemes de transport, l'únic que dóna problemes és l'autocar, és a dir, el transport col·lectiu que els grups de turistes utilitzen per desplaçar-se per Barcelona quan són molts els integrants.

L'autocar només dóna problemes en el moment d'encotxar i desencotxar els passatgers. La resta de temps, actuant com a manera de transport massiu, és una benedicció per a la ciutat. Té uns nivells de càrrega que tripliquen els de l'autobús urbà i gasta per passatger la cinquena part d'energia que un bus del TMB. Els autocars plens de turistes no només són el transport amb els millors ràtios d'eficiència a la ciutat, sinó que estalvien una quantitat extraordinària d'espai.

Aleshores, si solucionem l'accés en els últims metres, quan encotxen i desencotxen aquests vehicles, el problema està resolt. Això és justament el que ha fet l'ajuntament amb la nova proposta.

Ara els autocars carreguen i descarreguen viatgers a 300 metres del monument, a la confluència de la Diagonal amb el carrer de la Marina, un lloc on hi ha molt d'espai per fer aquestes maniobres sense molestar la resta d'usuaris de la via pública. I en cinc minuts, els turistes arriben al seu destí conduïts pel seu guia. Només estan dispensats d'aquesta passejada els autocars que prèviament acreditin que porten escolars o grups de persones amb mobilitat reduïda.

Exactament com avui fan els autocars quan accedeixen al parc Güell pel flanc que dóna a la travessera de Gràcia, accés principal a aquest altre gran monument de la ciutat.

Hem d'assenyalar que aquesta mesura d'ordenació també comporta avantatges addicionals, com són que la zona comercial s'estendrà fins a la Diagonal i que l'accés es farà sense que comporti riscos per a la integritat física dels usuaris de la via pública. Puntualment, en el passat, hi va haver alguns accidents que de cap manera es tornaran a repetir amb aquest esquema que el consistori barceloní ha portat a terme amb encert.

Notícies relacionades

La Diagonal hereta el conflicte dels autocars de la Sagrada Família

Turisme cronometrat

Naturalment, aquest procediment obliga a una gestió abans inexistent, especialment en el cas de la dispensa pel tipus de passatge, i perquè necessita una presència més nombrosa de la Guàrdia Urbana. Per tant, és pertinent preguntar: ¿I ara qui ha de pagar aquesta gestió addicional? I la resposta és: naturalment el responsable de generar la mobilitat. Ha de ser la Sagrada Família, que cobra a cada visitant una entrada de 14,3 euros, qui compensi l'ajuntament, o sigui, la comunitat, per l'increment de gestions.

Probablement no li suposarà una reducció superior a l'1% dels seus ingressos. De la mateixa manera que la ciutat va demanar al FC Barcelona que assumís el cost de la prolongació del servei de metro, quan un partit es jugava a hores intempestives, ha d'exigir ara a la Fundació de la Junta Constructora del Temple, el seu òrgan de govern, que assumeixi aquest cost.