Coses que es poden fer amb unes ulleres

No hi ha res com la inauguració d'una òptica perquè es produeixi una trobada espontània de gent que porta ulleres. Les ulleres són un invent que ha passat de la necessitat a l'àmbit decoratiu. Porto ulleres des dels cinc anys i, malgrat les lentilles toves, difícilment puc sostreure'm a l'encant d'aquesta pròtesi que estableix la frontera entre la ment i els sentits. D'això ja fa molts anys i les ulleres exigien una meravellosa espera. Primer s'havia d'anar a l'oculista i triar la muntura, el color del vidre i buscar el centre de la pupil·la. Mai com en aquells anys vaig tenir l'estranya sensació que el meu cos era un objecte de precisió. Les ulleres eren com la part més delicada de l'ànima. Si les ulleres es trencaven em deixaven en un estat d'absolut abandonament davant el destí.

De mica en mica les ulleres es van fer més sòlides i menys necessàries. Van sortir les ulleres de sol per ser lluïdes en la penombra dels locals nocturns. Aquí és on el meu amicJoaquínva aprendre una frase que li ha donat no pocs triomfs: «Treu-t'ho tot, maca, menys les ulleres». Perquè amb les ulleres es poden fer moltes coses. No són una pròtesi de la vista, sinó un instrument que emfatitza els gestos més nimis. Si acostem les ulleres fins a la punta del nas i mirem per damunt del pont oferim una imatge d'interès envers tot allò que ens envolta. Si ens posem els vidres sobre el front indiquem cansament. A vegades només cal llançar les ulleres sobre la taula per donar per finalitzada una discussió incòmoda. La reflexió se subratlla posant-nos a la boca una de les barnilles. I el canvi d'ulleres dels prèsbites indica que allò que volem llegir mereixerà, sens dubte, la importància del lector.

Mirar i ser mirat

3 De tot això en parlàvem abans-d'ahir ambJordi RiazaiMarta Abellà, a la seva nova botiga de la Diagonal per on entra el sol del carrer de Buenos Aires i que respon a l'estrany nom de Didi Zabas.JordiiMarta han convertit l'art de les ulleres en una mena de moderns antifaços. Durant anys el consellerJoan Saurava ser un dels seus models més cotitzats. L'altre dia hi havia tambéJordi Hurtado, l'incombustible presentador deSaber y ganar. Potser la llegenda de la presumpta immortalitat d'Hurtadoprové de les ulleres d'aquesta botiga nascuda per mirar i per ser mirat.

Notícies relacionades

L’institut de la Mina descarta que l’atac a un professor el cometés un alumne

Reconeguda una incapacitat permanent per l’amiant

Les ulleres indiquen sempre el centre exacte de l'ànima de qui les porta. Això explica que trobem en les ulleres, lents o pinçanassos tots els matisos possibles, des de les ulleres que floten sobre la cara fins a les mampares que l'empresonen. En el món de les ulleres sempre hi ha peces nascudes en sèrie i alguna peça única que imprimeix caràcter. Les ulleres són avui una joia que s'ha de conservar per a les moltes i diferents ocasions que la vida ens ofereix. Hi ha les ulleres fosques per lluir als enterraments i per ocultar els camins vermellosos de les llàgrimes. Les ulleres esportives, que indiquen un moviment muscular que dorm darrere els vidres. Les ulleres de festa, que atrauen els ulls dels que no en porten i les ulleres que es llueixen com un uniforme que parla més de nosaltres que nosaltres mateixos.

De tot això en parlàvem l'altra nit amb les nostres pupil·les captives i inquietes, com si fossin peixos curiosos en un aquari semisec. Afortunadament, ningú em va dir aquella frase: «Treu-t'ho tot, maco, menys les ulleres».