Una icona anomenada Ocaña

José Pérez Ocaña va aconseguir als anys 70 que la Rambla i la plaça Reial fossin un oasi de llibertat. Pintor de verges i d'altars de colors alegres, actor, noctàmbul, artista, amic de Nazario, sevillà establert a Barcelona, militant homosexual que va ser empresonat per això, amant de les festes populars, transgressor, transvestit, ambaixador del mantó i del ventall, Ocaña segueix viu en la memòria de la capital catalana que encara enyora aquella època en què, després d'anys de letargia, tants camins s'obrien.

Per tot el simbolisme que representa, Ocaña dóna nom a un immens i modern espai ubicat als números 13 i 15 de la plaça Reial, que inaugura el 23 de març, en una primera fase, la cafeteria. Es troba a tocar de la casa amb set finestrals en què va viure els seus últims mesos el carismàtic pintor abans de morir el 1983, a l'edat de 36 anys, després d'incendiar-se com una torxa la seva disfressa de sol per culpa d'unes bengales. La gravetat de les cremades unida a una hepatitis van acabar amb una vida intensa i lluitadora a la qual s'han dedicat documentals comOcaña,retrat intermitent, de Ventura Pons, llibres, exposicions i obres de teatre.

I ara un establiment estratègicament situat, pensat per ser el referent que sacsegi la nit barcelonina i un punt de trobada de les últimes tendències culturals en les hores del dia.

Cuina d'avantguarda

Ocaña és un projecte personal de Joaquima Laguna, propietària d'El Plata, famós cabaret de Saragossa que compta amb la direcció artística de Bigas Luna. La remodelació arquitectònica de l'espai ha durat vuit anys per poder construir una cafeteria, un restaurant de cuina catalana d'avantguarda combinada amb receptes de l'àrea mediterrània oriental, un club i una cocteleria anomenada Apotheke, que en alemany significa farmàcia. El seu nom respon a la instal·lació darrere de la barra de tot el mobiliari original d'una preciosa farmàcia del segle XIX.

El club, igual que el restaurant i la cocteleria, obrirà les portes més endavant sota les directrius marcades per Mario Greenfield, un empresari clau en el renaixement de la nit berlinesa, on és propietari de locals d'èxit com Amano Bar, Mani Restaurant, Tausend i el Club KTV al barri de Mitte. La programació d'actes és una gran aposta d'aquest projecte que albergarà música en di­recte, actes culturals, cabaret, circ i màgia.

El xef Jordi Angli i Tara Stevens, una escriptora especialitzada en blocs de gastronomia, encapçalen l'equip de restauració d'Ocaña, que comptarà amb diferents espais i ambients, segons l'hora del dia. Serà possible esmorzar, prendre un aperitiu, dinar, berenar, sopar i prendre copes al local. Angli es va formar en l'escola d'hostaleria Hoffman. Durant aquests últims anys ha estat el xef executiu del Grupo Ferré, que regenta L'Auca, Sumoll i els Quatre Gats. És coautor deLa cuina de la Boqueria, llibre sobre receptes no gaire complicades aportades per les parades.

Garlandes per a la festa

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

L'il·lustrador i pintor Nazario Luque viu en un lluminós pis des d'on contempla la plaça Reial. Aquests dies el té ple de retalls de paper maixé amb què ell i l'escultor Alejandro Molina confeccionen els serrells, les banderoles i les garlandes que adornaran el dia 23 els arcs del local Ocaña.

Nazario recorda amb afecte que van confeccionar aquests adorns de colors per a l'homenatge que va dedicar Barcelona a Ocaña, el 1984, un any després de la seva mort.«Comediants van posar un sol al mig de la plaça i els amics ens vam disfressar de toreros i flamenques», explica qui va ser un dels millors amics d'Ocaña.«Volem que l'ajuntament s'hi impliqui una mica i que no passi tant de temps, que almenys una vegada a l'any li brindem una festa a un artista que s'ha convertit en mite per ser subversiu i transgressor».