De les últimes barres al carrer

Primer, és l'ensurt. Arribar a la cantonada del carrer de l'Hospital amb Junta de Comerç i veure una de les dues persianes del Mendizábal abaixada. Davant, dues tanques i material d'obra. I no de l'obra de l'adjacent plaça de la Gardunya, amb les entranyes a l'aire des de ja fa temps. No pot ser. ¿Un altre històric quiosc de begudes que tanca? Aquella cantonada seductora, on sempre vénen ganes de parar-se, posar-se en aquesta barra d'uns set metres. O asseure's en una de les seves tauletes a la coqueta plaça del Canonge Colom.

Els paletes ràpidament aclareixen el dubte. Només és una petita reforma. Aquesta setmana, segurament dimecres, el quiosc Mendizábal torna a obrir. Van tenir un problema amb un desaigüe, es va haver d'aixecar el terra i els dos socisCarles Beguería iSergi Vilaaprofiten el breu parèntesi per, just abans de l'inici de la verdadera temporada turística, emprendre algunes petites reformes més. Encara que tampoc s'hi pot fer gaire feina, en un local d'entre dos i tres metres d'ample. El bar no necessita gaire més que aquest encant d'un lloc tan concorregut, amb les rajoles de colors llampants a la paret. Els mateixos colors que durant molts anys van tenir les cadires de la terrassa, però les ordenances municipals van fer de les terrasses de Barcelona uns llocs uniformes.

O sigui, la foto de dalt enganya una mica. Amb gent a la barra, l'estampa d'aquesta cantonada és impagable, encara que no es veuria el bonic grafit de Dalí a la persiana. Els vells del lloc recorden com Ciutat Vella abans estava plena d'aquesta mena de barres que donaven al carrer, però amb l'excepció de dues o tres més, han desaparegut pràcticament totes. Els microespais semblen no tenir lloc en una ciutat més moderna.

Encara que aquests últims mesos hi ha un lleuger retorn d'aquest tipus de barres al carrer, conseqüència de la llei antitabac. Els hostalers van instal·lant barres davant dels seus negocis, o obrint finestres, improvisant d'aquesta manera noves maneres de consumir. O no noves, sinó tornant al passat. «El Mendizábal es va obrir cap als anys 30 com a orxateria», m'explica elCarles, que juntament amb elSergies va fer càrrec del negoci fa vuit anys. Afegeix que és un lloc mixt, de bastanta clientela fixa però també de molts turistes. «Hi ha molts hotels a la zona i un bar d'aquest tipus crida l'atenció dels turistes».

Tancament per sanció

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

3 La gran anècdota del Mendizábal

-el nom anterior de Junta de Comerç- és el tancament dictat fa quasi tres anys per l'ajuntament després que un inspector constatés que hi havia dues persones fumant porros a la terrassa, cosa que els amos haurien d'haver evitat, segons ells. I després, a sobre, van trobar un canuto apagat en un cendrer. Segona infracció, dos mesos de tancament. L'olor de maria no és una cosa tan estranya en aquests carrers, i una mica més amunt es trafica amb substàncies més dures, així que la incomprensió pel tancament va ser total. Però ja s'ha oblidat.