No facin cas del recepcionista

Anant cap al cim del Tibidabo em pregunto per què van construir una casa embruixada dins del parc d'atraccions si resulta que la mateixa muntanya està plena de mansions que, pel seu aspecte fantasmagòric o inquietant, serien escenaris perfectes per a pel·lícules o històries de terror. Fins i tot n'hi ha una en venda -preciosa, i no tan esgarrifosa-, just al costat del parc; la Villa Tibidabo, al camí de Cal Totxo. I n'han rebaixat el preu de 2,6 a 1,6 milions d'euros.

Però segueixo cap amunt, passant pel restaurant La Masia, on ofereixen «preus especials» per als ciclistes que han arribat fins aquestes altures, i endinsant-me al parc d'atraccions on m'esperen per al càsting, segons la convocatòria, «d'actors que facin 1,80 metres d'estatura mínima per a espectacle de terror». La selecció té lloc a les entranyes fosques i terrorífiques de l'Hotel Krüeger, que s'escriu d'aquesta manera, amb una dièresi a la u, per no aprofitar-se il·legítimament del nom deFreddy Krueger,malson sorgit d'Elm Street i amb unàlter egoque també es dedica a clavar ensurts molt grossos en aquest passatge de terror barceloní, al costat de personatges que s'assemblen molt aJason(deDivendres 13), Eduardo Manostijeras i el malvat ninot Chucky.

Per al paper de Chucky ja tenen un actor molt, molt baixet; i per al de Freddy, just en necessiten un d'altet, més d'aquests 1,80 metres, encara que al càsting s'hi presenten tipus que no hi arriben ni de lluny. «És que no hi ha gaire feina per a actors, i vas provant de tot», em diu a la portaJuan Villaró, que en estatura sí que dóna la talla. Però s'exigeix més que només això, i per aquest motiuÓscar Hidalgo, el director artístic de l'espectacle, els sotmet en aquesta asfixiant foscor de la mansió a una doble prova, una d'improvisació i una altra de física, de clavar ensurts i cridar.

Deficiència física

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

3 La primera és més subtil, al vestíbul del lúgubre hotel. Escolto comÓscar,amb paciència, explica en la penombra a cada un dels aspirants -n'hi ha desenes- que van desfilant per l'alfombra què n'espera: «Ets el recepcionista, un home de mitjana edat, víctima del mal tracte psicològic del portamalestes, que intenta enganyar la gent perquè entri a l'hotel. Tu has d'evitar, com sigui, que hi entrin, però en veu baixa, sense que et senti el grup, i sense tocar la gent. Pots tenir una deficiència física, ets coix o manc. Un gest petit, temorós, no gaire gran. I has de convèncer la gent que no hi entri».

Instruccions que donen lloc a tota mena d'interpretacions, bones i dolentes. Demà mateix, l'elegit ja tindrà el seu primer dia de feina. Viurà els caps de setmana en la foscor, treballant unes set hores, descansant sovint de l'esforç, m'explicaAndreu Sánchez, abans actor, ara sobretot el director d'aquest horrible hotel de la por, on utilitza18 tipus que tenen poca cosa a veure amb els grums i les cambreres habituals. Un director que procura que dins de l'hotel no es facin mai fotos ni vídeos; qui vulgui descobrir-lo l'ha de visitar, tot i que el vell i repugnant recepcionista li digui que ni pensaments d'entrar-hi.