Companyes en lloc de marit

La Montse i el Daniel es van instal·lar fa uns anys en un pis de lloguer d'Horta. El matrimoni, tots dos en la trentena, havia venut la seva primera vivenda però els preus del 2007 eren tan estratosfèrics que no els permetien accedir a un pis més gran, com pretenien, i van optar per treure rendiment dels diners i viure de lloguer. Es van decidir per aquest pis per les seves vistes a un parc i els seus amplis espais i s'hi van mudar feliçment pel preu de 900 euros al mes. Fins que l'amor se'ls va esgotar el 2011. Les opcions eren dures. Cap dels dos podia assumir un lloguer per separat, així que ell va tornar a casa del seu pare i ella va decidir continuar al pis i buscar amb urgència companyes de convivència.

Notícies relacionades

Més lloguer i menys sou...

Una separació i quatre relleus

«Vaig posar un anunci a loquo.com i al cap de cinc minuts ja em va trucar la María», recorda la Montse. Es van caure bé a l'instant i per 425 euros al mes va passar a ser la seva companya de pis. Després, quan els ingressos laborals van disminuir, va optar per llogar una altra habitació que al final va oferir a una amiga per garantir l'harmonia sota el mateix sostre. La Montse és conscient que el seu preu era més alt que altres anuncis, però les habitacions són enormes i de seguida van atraure desenes de candidats. «Tots es volien quedar», recorda. I l'elecció no va ser fàcil perquè «va venir gent de tota mena, alguns feien por».

Els seus sous, que no permeten el luxe de viure soles, les han convertit en un petit clan.