Una història d'amor

La primera vegada que ell va sortir del centre després d'acompanyar-la va sentir un enorme buit per haver de deixar-la allà patint, una gran impotència que el va fer pensar en com podia ajudar la dona amb qui havia compartit la vida durant 16 dels seus 45 anys. Explica que a l'acomiadar-se'n el va envair la sensació que en tot aquest temps no li havia dit prou vegades com l'estimava. Va voler posar-hi remei. Susu, de 40 anys, va ingressar el 21 d'agost passat al servei de salut mental del Centre Fòrum de l'Hospital del Mar, i aquell mateix dia Dele es va posar mans a l'obra perquè la seva estada fos una mica menys dura.

Si no s'aixeca la vista al passejar per la rambla de Prim, molt a prop del recinte del Fòrum (Sant Martí), passen desapercebuts, però la majoria de pacients i visitants de la cinquena planta d'aquest equipament coneixen els cors de Susu. Són el senyal d'amor que Dele li ha anat pintant en un edifici contigu a mig construir, i que s'aprecien a la perfecció des de la sala de fumadors del centre psiquiàtric on Susu ha passat moltes hores mirant-los durant quatre llargs mesos.

«Són un dispendi d'amor del de veritat. Sempre que descobria que n'hi havia un de nou em feia reviure», va explicar ella a la vora de les portes del centre, del qual va obtenir l'alta fa tot just dues setmanes, i al qual va tornar per mostrar a aquest diari la visió que tant la va animar. No va ser la mateixa, ja que la cinquena planta està restringida només a pacients i visitants, i per això les fotografies es van fer des d'una finestra de la secció de geriatria, dos pisos més avall.

La mostra de l'entrega d'aquesta parella, que demana identificar-se amb els sobrenoms pels quals es van començar a anomenar quan es van conèixer fa 18 anys, va començar amb un enorme cor de color vermell pintat al terra de l'entrada de l'edifici abandonat. Al centre del dibuix, un missatge: «Susu, tu vals molt». «Li tinc moltíssim afecte perquè és el primer que em va fer. Vermell passió. Quan el vaig veure em va pujar la moral de cop», va prosseguir ella.

Dele explica que es va animar a fer més grafits al veure que aconseguia el seu propòsit, el d'alegrar-la ni que fos uns moments, i que quan estava amb ella a la sala, davant l'immoble abandonat, maquinava on podria posar-li un altre senyal perquè la veiés bé. Així ho va anar fent durant setmanes, i la seva obra va anar pujant per l'edifici. Al vermell s'hi van afegir cors de color rosa. Més tard van aparèixer els de color verd (alguns dels quals fa vertigen pensar com els va plasmar sense cap mena de subjecció). Entre aquests destaca l'últim que va pintar, un d'espectacular que cobreix gran part del sostre de la penúltima planta del bloc, una pintura que es veu amb claredat des de la rambla de Prim.

Grafits nocturns

L'operatiu artístic començava a mitjanit perquè Dele no fos sorprès per pacients o treballadors i el regal perdés força, però també perquè per accedir a aquest bloc fantasma, que va néixer com a hotel i oficines, es va reinventar per a pisos i per ara segueix a l'espera de temps millors, s'ha de saltar un mur. No sempre va actuar en solitari. «A vegades m'ajudaven perquè amb els pots de pintura i l'escala era complicat», va reconèixer ell sense delatar els seus còmplices. «He volgut expressar-li el que sento, amor i amor. Perquè l'amor té el poder de curar i és necessari per sobreviure en moments durs. Els vaig fer sempre pensant en ella, però també són per a tots els pacients», va continuar.

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

Susu sap que el que ella té no es cura només amb amor: «Això és molt més complicat. Quan veus els cors t'agafa una alegria immensa, però és un moment, en el dia a dia la malaltia la tens a dins i el més important és posar-hi molta voluntat». Una voluntat que està decidida a esgrimir per lluitar contra les crisis psicòtiques de què és víctima.

Dele diu que això dels cors no s'ha acabat. Ha deixat penjant a la finca el corró que feia servir per pintar. Una eina que vol que utilitzin tots dos. Perquè falta el que ell ja ha batejat com elbig blue(el gran blau). «Quan ella tingui força per agafar el corró farem el gran cor blau. Serà el regal de tots dos per a totes les persones que estan internades al centre». Estarà a l'última planta d'un edifici que, confien tots dos, mantindrà el seu senyal d'amor: «Ningú es molestarà a esborrar les pintures dels sostres. Hi posaran pladur a sobre, però les pintures sempre hi quedaran». Com en el cor de Susu.