L'illa de cases més estreta, a Casp

Circulant pel carrer de la Marina amb prou feines es veu, de tan estret com és l'edifici. El tronc d'una palmera, aquests dies destorbada per les cotorres que devoren els seus dàtils i deixen el terra llefiscós, ja la tapa. Deu ser, amb diferència, l'illa de cases més estreta i petita de tot l'Eixample. Només hi ha un parell de blocs semblants al districte, configurats obligatòriament així en els pocs punts del tauler de carrers de Cerdà on alguna travessia en diagonal trenca el patró rectangular: a la cruïlla d'Ali Bei i Bailèn amb la ronda de Sant Pere, on hi ha l'estàtua deRafael Casanova, i a Bruc i Rosselló amb l'avinguda de la Diagonal, la magnífica Casa de les Punxes dePuig i Cadafalch.

Però aquestes dues illes de cases són encara més grans que aquesta, que al barri va rebre el sobrenom del Barco: mirant la terrassa de la planta principal i la seva barana, el veïnat creia veure-hi la proa d'una embarcació.Pep Bonet, arquitecte, no ha sentit aquest nom, i això que viu just davant i que va ser el seu pare,Sebastián Bonet Ayet, l'arquitecte que va construir aquest bloc minúscul. «El sobrenom no li fa gaire honor al que, possiblement, va ser el millor projecte que ha fet el meu pare, que va dissenyar uns 200 blocs a Barcelona. Nos-

altres sempre l'hem conegut com la Casa Soum, que són els propietaris». D'aquesta família, la senyoraMargarita encara habita la primera planta sencera, amb la doble terrassa. Per sobre, una primera planta amb dos pisos i una segona amb tan sols una vivenda i una espectacular terrassa amb pèrgola. Als baixos, el Cafè de La Marina, una botiga de petards que només obre al juny, un lampista i una copisteria, tots amb entrada des del carrer de Casp.

«Aquesta façana és un mirall de l'edifici de davant, que també va fer el meu pare. Però va ser molt complicat fer-ne aquesta petita versió, que és una casa tallada, coixa», diu elPep. I queda tallada pel carrer de Ribes. No de la manera que van quedar tallades, per exemple, les cases a la Ribera, quan la construcció del carrer Princesa les va amputar o fins i tot va partir en dos, ja que el carrer de Ribes ja existia molt abans que l'Eixample. Ja va ser un vell camí romà i després una carretera medieval que arribava fins a Ribes de Freser; d'aquí ve el seu nom.

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

Un pont de fusta

3 Els dos blocs, el gran de Casp 151 i aquest petit del número 192, van ser construïts a finals dels anys 40, quan Marina es deia avinguda de l'Emperador Carlos I, encara que més que una avinguda havia estat una riera. A casa delsBonetencara tenen fotos del pare i aviSebastián-mort el 2002 als 92 anys- que arriba a l'obra travessant un pont de fusta. Blocs pioners en aquella època, quan l'Eixample es va acabar allà, la família segueix fidel al lloc -els néts porten el modern restaurant La Generosa als baixos- i va témer durant un temps que l'ajuntament enderroqués aquellbarco, amb perdó, de l'avi, per obrir pas cap als flamants Auditori i Teatre Nacional. Per sort, la idea no va prosperar.