Les cruïlles amb 6 segons en vermell doble fan baixar quasi a 0 els accidents

Les multes són el costat menys amable de la seguretat viària. Tocar la butxaca

-i no diguem requisar el vehicle- ennuvola la part certa de la qüestió: l'agent que escriu amb puny ferm els números de la matrícula en un paper groc transparent pot ser que estigui salvant la vida del conductor o la d'un tercer que estava a punt de creuar-se en el seu camí. No sempre és així -a qui no li ha caigut una sanció ridícula-, però la infracció, la que sigui, diuen els teòrics, multiplica la possibilitat de tenir o causar un accident. Es pot actuar sobre la conducta del ciutadà, però també sobre la pell de la ciutat, com es va fer fa sis mesos en vuit cruïlles en què es va allargar el temps de vermell semafòric doble (als dos carrers) de tres a sis segons. Ara, amb dades de quatre d'aquests punts, el resultat és immillorable: els sinistres han baixat un 93,75%. I sense necessitat de multar ningú.

«Hi ha dos tipus de motoristes, els que han caigut i els que cauran». Aquesta és la frase que empeny Manuel Haro, cap de la unitat d'accidents de la Guàrdia Urbana, a buscar solucions pràctiques -i si pot ser, barates- als problemes de seguretat viària que van sorgint en una ciutat tan canviant com Barcelona i en què el 69% dels accidents amb víctimes tenen com a protagonista un vehicle de dues rodes. Es podria pensar que aquesta iniciativa promou que les motos passin en vermell com si res, però l'objectiu últim és evitar que l'infractor que passa del senyal es trobi al centre de la cruïlla amb un altre conductor que surt abans d'hora. La prova pilot es va fer a València amb Sicília, on es va passar de set accidents a zero. Es va buscar en quins punts es podria aplicar sense alterar gaire la fluïdesa del trànsit i es va donar l'ordre. Rambla de Catalunya amb Mallorca, per exemple, tenia dos accidents amb motos implicades en què l'origen era el menyspreu del vermell. Des de l'abril no hi ha hagut cap ensurt més. Muntaner amb General Mitre ha passat de cinc a zero i València amb Sicília, de vuit a un. «Vam detectar que molts dels xocs es produïen per un vehicle, normalment una moto, que no respectava el vermell. Vam analitzar diverses propostes, però al comprovar que tota la senyalització era correcta, vam arribar a la conclusió que el que calia era descongestionar la cruïlla». Haro comparteix les seves reflexions amb aquest diari en la primera cruïlla en què es va implantar la modificació. «Quan es posa vermell, a més, els vianants comencen a passar i també ajuden a tallar el pas. En el fons, és l'engranatge d'una mateixa màquina», resumeix sense treure l'ull del carrer.

Notícies relacionades

El Parc del Fòrum de Barcelona es tenyeix de vermell a la Cursa del Pare Noel

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

¿MÉS VIGILÀNCIA? / Tornant a l'espinós tema de les multes, el cap de la unitat d'accidents sosté que la sanció «no és més que la part d'un objectiu; d'una finalitat que té com a meta aconseguir la màxima seguretat possible a la ciutat». En aquest desig s'emmarca l'ampliació del vermell semafòric, iniciativa que es podria estendre a altres punts de l'urbs. Conscient que és «inassumible» col·locar un policia a cada cantonada, Manuel Haro insisteix en la importància de transmetre el missatge que els agents de la Urbana «no treballen per denunciar, sinó per donar protecció».

Aviat es tindran dades sobre la resta de cruïlles, però tot indica que el balanç serà igual de positiu. Un nou exemple que, en matèria de seguretat viària, els petits canvis són poderosos.