Les Tres Xemeneies del Paral·lel inicien la metamorfosi en oficines

L’enorme immoble va quedar sense ús el 2012 i la promotora catalana Conren Tramway el va adquirir el 2017. Va negociar llargament amb l’Ajuntament de Barcelona fins a formalitzar el 2022 un acord per repartir-se a parts iguals els 22,5 milions de la plusvàlua que generava la requalificació urbanística de la parcel·la. L’empresa confirma l’inici de les obres. També celebra l’esperat "punt d’inflexió" i detalla que l’acabament "està previst per al quart trimestre del 2027".

"3X Paral·lel activa un projecte clau per a la regeneració del Paral·lel", afirma Paco Hugas, co CEO de Conren Tramway. "Hem recuperat un edifici molt present en la memòria dels barcelonins, que ha sigut part de la història i la identitat de la ciutat, i el transformem en un nou pol d’activitat, adaptat a les necessitats actuals. És una manera de tornar aquest espai a Barcelona i d’iniciar una nova etapa per al Paral·lel i el seu entorn", assenyala.

No és l’únic projecte de gran envergadura que porta entre mans la firma, que també impulsa la transformació de l’antiga fàbrica Mercedes del Bon Pastor en un ecobarri de 1.300 habitatges. La burocràcia municipal també ha alentit aquest projecte, al districte de Sant Andreu, les obres del qual haurien de començar a finals d’aquest any mateix.

La rehabilitació de les Tres Xemeneies l’ha dissenyada el despatx barceloní Batlleiroig, a qui la promotora també ha confiat la nova Mercedes i diversos edificis d’oficines al 22@. Entre els projectes destacats que actualment té en marxa l’estudi juntament amb altres inversors hi ha, per exemple, el desembarcament d’Inditex a Sant Adrià i l’etern rescat del Teatre Principal de la Rambla. En el cas del Paral·lel, els arquitectes han apostat per un vestíbul de triple altura que connecti els espais de treball amb les zones comunes que hi ha previstes a la base de les xemeneies, com una àgora per a esdeveniments, sales de reunions, un aparcament multimodal i un gimnàs.

Els 12 pisos que s’alcen sobre la planta baixa concentraran les oficines pròpiament dites, per a les quals la promotora busca llogaters de tall internacional mitjançant un dossier en anglès a la seva pàgina web. Un dels ganxos clau és poder observar l’skyline de Barcelona des dels grans finestrals i les terrasses exteriors de cada planta, a més d’una gran terrassa a la cinquena planta i un terrat a dalt del tot que seran comunitaris. Les diverses mesures de sostenibilitat previstes persegueixen que l’edifici reconvertit obtingui la certificació LEED Platinum.

Als peus de les tres altes xemeneies hi ha dos edificis més petits, entre 2.000 i 2.500 metres quadrats cadascun, que tenen un altre full de ruta. El que està situat més a prop del carrer Cabanes es va destinar a les oficines de Red Eléctrica Española i a un equipament. L’altre, al costat mateix del parc i anomenat Llac per la bassa decorativa que hi ha al voltant, va passar a mans de l’Ajuntament en virtut de l’acord econòmic tancat amb Conren Tramway. Acollirà la nova seu del Cecor, el centre de coordinació policial i d’emergències de la ciutat.

Aquest nou enclavament, més modern i cèntric que l’actual del carrer Lleida, s’inaugurarà el pròxim mandat. Segons va anunciar el tinent d’alcaldia Albert Batlle fa un any, la previsió municipal és que les obres comencin aquest 2026 i l’estrena arribi la tardor del 2028. El pressupost estimat per a l’adaptació de les quatre plantes i el subsol és de 25 milions.

Notícies relacionades

Els pisos a les Tres Xemeneies del Besòs encenen el debat de la densificació

BCN remodelarà les parades de bus interurbà de Sants i Fabra i Puig

Plaça i jardins

Completen l’aportació de Conren Tramway a la ciutat una partida de 6,6 milions per a equipaments i habitatge social al barri i 2,7 més per reurbanitzar la plaça i els jardins de les Tres Xemeneies. Ha sigut un "forat negre" per als veïns durant els anys d’abandonament de la central. Mentre no arriba la reforma integral, el consistori ha modernitzat provisionalment la zona verda i ha anunciat accions de dinamització esportiva. Per a indignació de la comunitat grafitera de Barcelona, també ha restringit les parets per pintar legalment en aquest entorn, que s’havia convertit en una meca internacional de l’art urbà efímer.