La jornada més bèstia

«¡Mira, mira, un elefant!», crida amb emoció evident el Joan. Es dirigeix a la Paula, la seva filla, que, als 2 anys, sembla més interessada a rascar la sorra amb les seves sabatilles noves. Escenes similars, sinó idèntiques, es van repetir ahir durant tota la jornada davant de les diferents gàbies del zoo, que mostrava un aspecte esplendorós. Ple de gom a gom, com sol passar tots els festius, i més en aquest aparentment interminable estiu.

Al voltant de les dotze del migdia, la cua de cotxets a l'accés al recinte pel carrer de Wellington arriba fins a l'avinguda d'Icària. Dintre d'alguns d'aquests, hi ha una sorpresa: no hi viatja cap nen, sinó un completíssim pícnic. L'Albert i la Sandra, per exemple, porten la seva filla Nora en braços, mentre que al cotxet hi transporten una enorme motxilla amb el menjar per passar el dia. Però,«d'entrepans, cap», precisa el pare amb orgull. Porten humus, croquetes, empanades casolanes, truita de patates i coca. I no són els únics, però potser sí els més selectes. Són molts els que opten per portar el dinar preparat des de casa.«Ja és prou cara l'entrada per, a sobre, haver de dinar al restaurant. Portem el menjar i dinem més bé i més barat»,explica l'Amparo, la mare de la Júlia i l'Aitor, davant de la seva safata de carn arrebossada a la zona de pícnic situada al davant dels camells.

Dies de 'tuppers'

La Maria del Mar, el Carlos i els seus fills Claudia i Carlos, han vingut expressament des de Balaguer per visitar el zoo.«És la segona vegada que els portem, els nens, però la primera que han sigut ells els que ho demanaven. La primera vegada vam venir perquè ens feia il·lusió a nosaltres», reconeix la Maria del Mar, la mare. No han baixat de la vall del Segre amb les mans buides. Porten un supertàper de canalons en un termos.

Per si amb la mitja hora de cua de mitjana a l'entrada no n'hi hagués prou -tot i que la seva longitud impacta, avança ràpid-, a l'interior n'espera una altra. Per veure l'espectacle dels dofins, una de les principals atraccions del zoo i l'animal favorit de molts nens, s'ha de fer una altra cua, fins i tot més llarga que la de l'entrada. Per entrar, els visitants es divideixen entre la porta de Wellignton i la de l'interior del parc i en canvi aquí hi ha una única fila.

«¿És que hi ha algun dibuix animat que sigui aquesta bèstia?»,pregunta un pare notablement desinformat, fascinat pels coneixements de la seva filla. La cara de perplexitat de la menuda per la ignorància del seu progenitor davant de la gàbia de les suricates és reveladora.«Timon, papa, Timon»,respon resignada.

Notícies relacionades

El Parc del Fòrum de Barcelona es tenyeix de vermell a la Cursa del Pare Noel

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Mals costums

Hi ha costums difícils de canviar. Sobretot els dolents. Malgrat que el missatge«prohibit donar menjar als animals»es repeteix en lletres ben grosses gàbia per gàbia, els visitants no en fan gaire cas. És rara la gàbia on no es veu algú -adults, moltes vegades, i nens induïts per adults, les altres- tirant un tros de pa, una patata fregida o un cacauet a alguna bèstia. I és que l'espectacle de veure menjar un animal és massa temptador. N'hi ha prou de veure les cares dels nens observant com els cuidadors alimenten els elefants, els tigres i els camells.