La vil·la romana de la Sagrera perd la seva vida mil·lenària als peus de l'AVE

Aquesta és la crònica d'una mort, encara que lenta i per entregues, realment anunciada des de fa més d'un mes. Pels responsables polítics del patrimoni cultural de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona i també per arqueòlegs i acadèmics experts en el món antic, si bé en el cas d'algun d'aquests amb més resignació que convicció. L'avançat decés, no obstant, no és per això menys dolorós per a nombrosos veïns d'uns barris que ara saben que tenen molta història sota els peus i que lamenten que només se'n conservi una petita part, i no in situ, mentre que la resta quedi als llibres o en el món virtual. L'extensa vil·la romana descoberta durant les obres de l'AVE a la Sagrera, al costat del pont del Treball Digne, es va reduir ahir de forma notable. Personal de les excavacions va enderrocar murs de la zona termal del sud, mentre que el formigó del vial d'accés a l'estació va acabar de tapar el sector del nord.

En poques hores, la vida mil·lenària, tot i que enterrada durant molts segles, de la que va ser una «senyora vil·la», segons la gràfica descripció d'Isabel Rodà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica amb seu a Tarragona, va canviar el seu perfil i va perdre contingut. Les excavacions, no obstant, segueixen segons les previsions, van informar fonts de l'ajuntament que les dirigeix a través del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). Van afegir que els treballs duraran encara un temps, especialment a l'extrem sud. Aquí s'hi actuarà ara en un nivell inferior un cop eliminades les parts més modernes i superficials.

MÉS PROFUNDITAT / Una setmana després que una excavadora de doble pala enderroqués i esplanés el que quedava de la zona nord del jaciment, coberta ja de ciment, diversos treballadors van demolir ahir, en aquest cas de forma manual i amb martells pneumàtics, part del recinte termal del sud. Aquesta tasca de «desmuntatge», segons el llenguatge dels tècnics, forma part del procés d'extracció dels elements de valor i de la posterior documentació del conjunt, i permetrà seguir les excavacions a més profunditat, després, és clar, de la desaparició definitiva de les estructures vistes fins ara.

Els responsables del patrimoni històric, tant de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té l'última paraula en la preservació de qualsevol jaciment, com de l'ajuntament i del Muhba, van decidir al setembre que el conjunt arqueològic no es conservaria a la Sagrera perquè té «valor documental però no patrimonial». Dos mesos després d'iniciar-se al juliol les excavacions, tot i que sense informar-ne públicament fins que aquest diari va revelar els treballs a principis de setembre, i quan fins i tot ja s'havia autoritzat que les obres del vial avancessin un altre tram i cobrissin el nord de la vil·la, l'Administració va explicar que els 1.100 metres quadrats del recinte es taparien.

Els arqueòlegs han completat l'extracció per parts de l'únic mosaic descobert a la vil·la i l'han traslladat a les instal·lacions del Muhba a la Zona Franca perquè sigui restaurat. Igualment, s'han portat fins allà restes de ceràmica i diferents objectes metàl·lics, que han permès establir una primera cronologia de la vil·la segons la qual va ser utilitzada com a mínim del segle I al V.

DIVERSOS FRAGMENTS / Els experts han destacat que el mosaic és discontinu, ja que està trencat en diversos fragments a causa de l'acció d'arades i altres eines agrícoles que en els últims segles van treballar la terra que la cobria. El paviment ornamental recuperat fa 30 metres quadrats i podria arribar fins als 50 sota el talús del pont del Treball Digne que ara el cobreix. D'aquí uns sis mesos, quan s'enderroqui aquest pont per l'avanç de les obres de la macroestació, es podrà excavar la zona on es produeix la possible continuació.

Notícies relacionades

El Parc del Fòrum de Barcelona es tenyeix de vermell a la Cursa del Pare Noel

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

La responsable de restauració del servei d'Arqueologia del Muh-

ba, Montserrat Pugés, va dir el dia que es va iniciar el trasllat del mosaic que la vil·la podria ser molt més gran i que potser té més paviments. La rehabilitació de la part descoberta durarà quatre mesos. En el futur, el mosaic tornarà a la Sagrera, segons demanen els veïns i segons va avançar el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, tot i que el lloc encara s'ha de decidir.