Els racons esborrats de BCN

Álex GiméneziSara Daugemostraven dimecres, al Col·legi d'Arquitectes, alguns dels projectes guanyadors de la primera i segona edició de Racons Públics, una iniciativa de l'arquitecte i de la historiadora, que acull el FAD, i que pretén que els ciutadans, els arquitectes i l'ajuntament debatin una cosa tan complexa com l'espai urbà i busquin solucions a aquests racons oblidats (i moltes vegades degradats) de la ciutat. I encara que en les dues edicions hi va haver tempesta de creativitat, de moment s'ha fet ben poca cosa. S'aturaven en un projecte del carrer de Riego, de Sants, que pretenia eliminar una paret cega. Aquest deu ser el carrer amb més cooperatives per metre quadrat i una solució, no guanyadora, era instal·lar unes barbacoes davant de la paret.

A Ciutat Vella, al carrer de Picalquers, parlavaDauge, el projecte guanyador es titulaDe dins a forai és un clar exemple que això de l'espai urbà és com un calidoscopi que al segle XXI no es pot mesurar amb els paràmetres del segle passat per molt a prop que estigui l'altra centúria. A Picalquers i Malnom, hi ha pobresa,pisos pastera, especulació, pisos turístics, llegendes urbanes que diuen que aquí, en aquest carrer lúgubre,Enriqueta Martíguardava restes de nens que ella segrestava, cap al 1905, per fer pocions per a rics.

Els autors del projecte són dos joves estudiants d'arquitectura,Pau SarquellaiDiana Usónque, després demirarel carrer, van trobar algunes solucions perquè un dels racons maleïts de la ciutat torni a ser un carrer: la més enginyosa, per senzilla, una persiana enrotllable que, amb una petita modificació en el disseny tradicional, permetria substituir els plàstics que serveixen ara per protegir la roba estesa i que a Ciutat Vella es reprodueixen a totes les façanes. La persiana delPaui laDianaserveix de paraigua i, a la vegada, deixa passar la llum. Per si de cas, han patentat la idea.

És dissabte al matí i elPauarriba amb cara de projecte de final de carrera i amb un dossier que detallava la seva proposta. A la L que és el carrer del Malnom i a la T que és el de Picalquers, elPaui laDianahan pensat com a mínim en sis petites intervencions que acabarien amb l'aire decadent que s'hi respira. A dalt, instal·lar la persiana modificada i que, a més a més, seria de colors per desterrar el gris tristesa. A un pla mitjà , uns captadors solars que eren habituals quan l'Enriquetacampava per aquí i que ara gairebé han desaparegut. La segona idea és tan senzilla com la primera: les portes de les plantes baixes serien inclinables i, a la part superior, s'hi col·locarien panells reflectants. Aquests, a més, servirien de nit com a grans fanals si s'instal·lés una simple bombeta a terra.

Amb l'ànima encongida

Notícies relacionades

Un caputxino per al gos

BCN descarta comprar El Centre de la Vila i deixa pendent el seu futur

Dimecres, després de la conferència deDaugeiGiménez, la cronista va entrar per la L de Malnom i va desembocar a la T de Picalquers: amb cada pas la bossa més agafada, el cor més accelerat i amb ganes de sortir d'un carrer fosc, sense ningú, gairebé sense comerços i amb un sol far: la finestra lateral del bar Resolís.

L'any 2009, elPaui laDianavan parlar amb els veïns, que els van rebre amb els braços oberts: finalment algú donava una solució que els permetria passar pel seu carrer sense l'ànima encongida. Diu elPauque han presentat el projecte a l'ajuntament i no perden l'esperança. Fins que aquest es decideixi -si és que ho fa-, algú ha enganxat a la cantonada del carrer d'En Roig una cartolina en què demana als veïns que llencin les escombraries al contenidor, si us plau, i no les deixin a la cantonada. Escrita a mà, amb afecte, apel·la al sentit comú tan a la baixa en ciutats del segle XXI. Caldrà fer més barbacoes com les que volien al carrer de Riego.